Amb la globalització, les ciutats, lluny de perdre la seva funció, han adquirit un paper més actiu com a nodes de fluxos internacionals de persones, serveis i coneixement. L'obertura dels mercats a l'economia global i la creixent neoliberalització exposen les ciutats a la competició internacional per recursos. Els ajuntaments passen de ser administradors i distribuïdors de béns i serveis a promotors econòmics. Se centren cada vegada més a desenvolupar polítiques per atreure inversions des de fora i a "escalar" per la jerarquia urbana per posar-se al capdavant de les ciutats competidores. La realització de grans esdeveniments, la inversió en projectes estrella de regeneració o estratègies de màrqueting urbà són algunes de les noves pràctiques de governança que cada vegada més es desenvolupen en col·laboració amb el sector privat. En aquest article s'exploren les pràctiques de governança urbana neoliberal en tres ciutats europees, Milà, Newcastle i Bilbao, per analitzar de quina manera s'apliquen aquestes formes de governança en contextos diversos.