Els nous rols de les ciutats intel·ligents

El número 5 de UOC Papers gira entorn del tema de la ciutat. El punt de partida és la lliçó inaugural del curs 2007-2008, que, amb el títol "Ciutats intel·ligents", dicta el professor William J. Mitchell, del MIT, i que presenta la rectora Imma Tubella. El professor Mitchell va ser distingit com a doctor honoris causa per la nostra universitat ara fa dos cursos. En aquest treball l'autor, després de presentar com ha estat de decisiva l'evolució de sistemes de mobilitat en el desenvolupament de les ciutats i constatar la naturalesa dels canvis tecnològics esdevinguts en els darrers anys, ens presenta l'exemple del cotxe urbà net, desenvolupat pel seu laboratori al MIT. El cotxe urbà net es proposa abordar el transport intel·ligent de persones superant el debat entre transport públic i cotxe privat, per a adoptar una solució, on els recursos –especialment l'energia i l'espai– es puguin gestionar i distribuir de maneres més eficients.

Aquest exemple porta a l'autor a concloure, amb una perspectiva més general, que en el futur "els efectes en els models d'ús d'espai, sistemes d'edificis i la seva funcionalitat i les perspectives per a la sostenibilitat urbana a llarg termini seran profunds –sovint de maneres fins ara inimaginables". El professor de la UOC Jordi Borja presenta un contrapunt a la lliçó de Mitchell on posa l'accent en el valor de l'atzar com a creador d'innovació, assenyalant com és en la densitat d'intercanvis que la ciutat possibilita on l'atzar actua com un agent creatiu.

A partir d'un text tan atractiu com el de Mitchell hem volgut presentar un dossier sobre "Ciutats en la societat de la informació", que han coordinat els professors de la UOC Ramon Ribera-Fumaz, Pep Vivas i Francesc González, amb l'objectiu de reflexionar sobre diversos aspectes de la ciutat postfordista, les noves exigències i la seva renovada naturalesa. En aquest sentit, el dossier s'articula a partir de la idea de mobilitat com a factor crític del desenvolupament de la ciutat del present; mobilitat en el sentit tradicional, de mercaderies, persones, idees..., tenint, no obstant això, molt en compte el procés d'acceleració que justament la mobilitat d'aquests tres factors ha experimentat en la darrera dècada. Aquest procés ha representat un salt d'escala quantitatiu, però també qualitatiu, com es pot veure en els articles que s'hi presenten. A través de l'examen que Vivas i Ribera-Fumaz fan del cas de Barcelona s'estableixen les noves característiques d'aquesta centralitat de la mobilitat en els discursos sobre la ciutat a partir de l'anàlisi de l'impacte de la tecnologia en els processos de transformació de l'espai urbà. Sara González explica en el seu article com l'actual procés de globalització ha potenciat les ciutats com a agents econòmics, com els governs locals han esdevingut no sols gestors dels serveis urbans, sinó també promotors econòmics, i com aquests a través de la creació d'esdeveniments singulars miren de situar la seva ciutat en condicions de competir amb les altres urbs en una jerarquia d'atractivitat per als visitants i els inversors. Francesc González, al seu torn, insistint en aquest aspecte, analitza el paper dels esdeveniments culturals com a catalitzadors i mobilitzadors del turisme urbà en les ciutats catalanes convertides en gestores de destinacions turístiques. Per acabar, Rojas Arredondo analitza com els sistemes de videovigilància, un mecanisme de seguretat associat al desenvolupament tecnològic més recent, esdevenen un element de control sobre els individus i les seves vides d'una naturalesa i extensió fins avui desconegudes en mans dels poders públics. En conjunt es vol mostrar la nova rellevància adquirida pels estudis urbans arran de la revolució de les tecnologies de la comunicació i la darrera globalització a partir del reconeixement del nou rol atorgat a les ciutats per aquests canvis. No endebades, serveixi com a metàfora, aquest any passat per primera vegada a la història la població urbana mundial ha superat la rural.

El nostre número es completa com és habitual amb la secció de ressenyes i amb la tria de novetats.

Finalment, ens complau comprovar l'interès sostingut per la revista i els seus continguts –UOC Papers compta ja amb més de 1.500 subscriptors i prop de 3.000 descàrregues només el mes de setembre–, i, sobretot, que es vagin incrementant també les bases de dades que la indexen, en nombre i en prestigi, tal com es pot veure a l'apartat d'indexació. La darrera inclusió, difosa en l'últim butlletí, ha estat Redalyc, l'hemeroteca científica en línia de referència i de lliure accés de l'Amèrica Llatina i el Carib, Espanya i Portugal.

Joan Fuster Sobrepere

Director de UOC Papers