Crònica de Cèlia Roca
Per a Núñez, la generalització d'internet ha obert les portes a noves maneres d'experimentar les emocions. A poc a poc, en les societats modernes s’ha substituït l’apassionament –i l’amor cec— per actituds més instrumentals i analítics. «L'amor és una qüestió cada vegada menys passional i més lligada al càlcul racional», va asseverar, i a la vegada va subratllar que aquest fet no solament és imputable a les TIC, sinó també a les dinàmiques socials pròpies de les societats avançades.
El motor del consumisme
Entre les situacions que haurien contribuït a modificar aquesta concepció de l'amor, hi ha el comportament del consumidor modern. «No comprem per satisfer necessitats, sinó per cercar coses noves, noves experiències, nous punts de partença», va afirmar Núñez, que va associar l’amor romàntic al consum. «En la majoria de parelles la passió i la il·lusió van sempre lligades a una pràctica de consum: un viatge, un sopar, un regal, etc.».
Al seu torn, el responsable de la conferència també va posar l'èmfasi en la importància creixent de la imaginació en les societats contemporànies. «On rau el valor del consum sinó en la capacitat d’imaginar la satisfacció i el plaer que ens ha de produir allò que desitgem?», va apuntar. Així mateix, també va voler reivindicar el paper de les emocions en la nostra vida diària. «En alguns casos, són més pràctiques que la intel·ligència, ja que ens empenyen a prendre decisions i a actuar de manera instantània, sense dilació i càlcul», va afirmar, i va afegir: «Les emocions són importants perquè sense elles res no importaria», atès que són el que fa que una cosa sigui o no sigui significativa.
Intimitat i confidencialitat en l'era de les TIC
En la seva intervenció, Núñez també va recordar els tres conceptes que vertebren la teoria triangular de l'amor de Robert Sternberg: la intimitat, la passió i el compromís. Pel que fa al primer, va alertar sobre la necessitat de no confondre'l amb la privacitat i en la convulsió que es viu en el món de les TIC amb relació a aquesta qüestió. «Encara ens plantegem com s'ha de generar i gestionar la intimitat a internet, una mena de Far West que hem d'aprendre a domesticar; fins i tot es comença a emprar el terme extimitat per a referir-nos a la dimensió pública d’allò que pot semblar privat, però que és una intimitat construïda socialment».
Pel que fa a la passió, Núñez pensa que aquesta actitud ha donat pas a una mentalitat més calculadora. «Ara, ens venem com un producte més: com a parella, com a amic, com a professional... De tota manera, hi ha tanta informació que, a l'hora d'escollir i d’escollir els nostres companys sentimentals, podem caure en la idiotització: com més capacitat d'elecció tenim, més ens costa fer-ho i més gran és el risc d'equivocar-nos». Finalment, en parlar del compromís, va remarcar la capacitat de les TIC per a transformar les nostres relacions en contactes, és a dir, quelcom que es pot activar o desactivar molt fàcilment.