La guerra bruta a les xarxes influeix en el vot

El 15% de les discussions relacionades amb les eleccions americanes provenia d'un robot. Això vol dir que una part important dels continguts polítics que els americans han vist a diari a les xarxes socials no ha estat produïda per humans. «Una alta visibilitat en línia pot influir en la visió de l'elector i induir-lo a pensar que un candidat en concret compta amb una millor imatge social de la que en realitat pot tenir», afirma Ferran Lalueza, professor de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC. «El votant pot creure que el candidat té un suport social més ampli i, si els indicis que troba a les xarxes li reafirmen aquesta idea, es reforçarà la seva intenció de vot», afirma l'expert.

A les xarxes la mentida viatja ràpid

Segons un estudi de la Universitat del Sud-est de Califòrnia, el contingut negatiu viatja més ràpid per les xarxes socials que el positiu. Els tuits negatius es repiulen a un ritme 2,5 vegades superior als positius. Això, juntament amb el fet que les persones s'inclinen generalment per fer una repiulada de contingut que s'alinea amb els seus punts de vista polítics, dóna lloc a la difusió d'informacions difamatòries o falses. En aquest sentit, aquest dimecres, Facebook ha estat acusat d'haver ajudat Trump a guanyar les eleccions per les falsedats publicades a la seva xarxa. Segons BuzzFeed, el 38% del total de missatges de la campanya que el candidat va publicar a Facebook eren mentides; de la mateixa manera, les informacions falses de la candidata Hillary Clinton representaven el 20%.

La majoria dels usuaris no poden discernir si un tuit prové d'un usuari real o d'un bot, per a esbrinar-ho cal revisar-lo amb un programari específic. Durant la campanya electoral, un terç dels tuits fets per l’equip de Donald Trump provenien de comptes bot i dels de la candidata Clinton, una cinquena part. «Les xarxes socials poden convertir-se en una arma de persuasió i de manipulació. Amb més seguidors, s'aconsegueix més difusió i es genera la percepció que aquell candidat té més opcions de triomf, fins i tot en contra del que diguin les enquestes», insisteix Lalueza. Precisament, els principals sondejos electorals apuntaven que la probabilitat que Hillary Clinton guanyés les eleccions era d'un 81% contra el 19% de Trump.

L'artilleria dels comptes bot pot incloure rumors, teories conspiratives o informació errònia. Lalueza alerta que també pot passar en «comptes humans», perquè els usuaris no acostumen a revisar la fiabilitat de les informacions. «En el cas dels bots, aquest efecte perniciós pot multiplicar-se exponencialment perquè tenen més capacitat de difusió i una finalitat específicament manipuladora», afegeix. «En no respondre a una identitat real no han de témer per la seva credibilitat, per tant, es poden permetre falsejar la realitat sense miraments». Per a Ismael Peña-López, professor de Dret i Ciència Política de la UOC, el gran repte dels comptes bots no és tant «fer-se passar per humans sinó aconseguir seguidors reals».

El minut d'or és a les xarxes

«El control de les xarxes socials és estratègic, és on la gent a més de rebre també emet activament, a diferència d'altres canals com la televisió on només hi ha receptors passius», afirma Peña-López. És una estratègia política i una tendència comunicativa: la campanya de Trump ha invertit 56 milions de dòlars en propaganda per Facebook, gairebé tant com en televisió (68 milions), segons informa Quartz. No és estrany, tenint en compte que el 44% dels nord-americans s'informa principalment per aquesta xarxa, com indica l’organisme Pew Research.

La popularitat de Trump a les xarxes està per sobre de la de Clinton: a Twitter compta amb 15.2 milions de seguidors i a Instagram amb 4 milions, en canvi, la candidata té 11 i 3,6 milions de seguidors respectivament. En base a l’anàlisi a més de 20 milions de comentaris a diferents xarxes socials, l’empresa MogIA va predir dies abans de les eleccions la victòria de Trump. Segons Peña-López, aquest tipus d'eina permet mesurar variables difícils de quantificar (acceptació, intenció de vot, etc.) i en certa mesura fer una predicció de per on pot anar el vot. «Tot i semblar un indici força fiable, hi ha encara nombrosos factors que provoquen distorsió», apunta Lalueza. Convertir-se en seguidor -exemplifica- no implica ser-ne simpatitzant, el caràcter d'entreteniment de les xarxes pot connectar millor amb certs candidats i arrossegar més seguidors.