29/6/16 · Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació

Un 55% dels majors de 65 anys no va a la biblioteca

Marc: estudiant de 17 anys, que viu en un municipi gran de Catalunya. Maria: jubilada, amb més de 65 anys, té estudis primaris. David: de 42 anys, techie, persona ocupada i amb estudis superiors. Aquests són tres casos reals que representen respectivament el perfil de les persones usuàries, no usuàries i exusuàries de les biblioteques públiques de Catalunya. Un estudi del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, coordinat per la seva cap, Carme Fenoll, i el responsable en treball del Servei Estadístic, Javier Nieto, i elaborat per les investigadores de la UOC Núria Ferran-Ferrer i Mireia Fernández-Ardèvol, ha permès identificar les característiques principals d'aquests tres grups.  
Foto: Flickr/Doo Ho Kim (CC)

Foto: Flickr/Doo Ho Kim (CC)

A Catalunya més de la meitat de la població (55%) utilitza la biblioteca i la valora molt positivament (8,3 sobre 10). Amb tot, un 45% de la població de més de 14 anys fa més d'un any que no ha anat a la biblioteca (81%) o no hi ha anat mai (19%). En aquest context, l'Estudi de persones no usuàries de biblioteques, a banda de mostrar quins són els usuaris actuals i la seva satisfacció amb els serveis de la biblioteca, principalment pretén aprofundir en el comportament cultural i les percepcions de les persones que no l'han utilitzat mai (no usuàries) i de les que fa més d'un any que no hi van (exusuàries). 

Per aconseguir aquest objectiu, el treball ha comptat amb una enquesta representativa de la població resident a Catalunya de més de 14 anys. Entre novembre i desembre de 2015, es va fer una enquesta telefònica a 1.205 persones. La meitat es va voler que fossin usuàries de la biblioteca i, l'altra meitat, persones que no haguessin anat mai a una biblioteca pública o que fes més d'un any que no hi anaven (no usuaris i exusuaris). Per primera vegada, a diferència d'altres estudis anteriors d'aquest tipus, el qüestionari s'ha realitzat tant a les persones que tenien el carnet de biblioteca com a les que no en tenien, atès que per a accedir a les instal·lacions i fer ús de diversos serveis (excepte el préstec) no cal tenir ser soci.


Perfil de les persones que no utilitzen les biblioteques públiques

La recerca ha permès dibuixar un perfil de les característiques principals dels no usuaris de la biblioteca:

  • La població de més de 65 anys és el col·lectiu més gran de no usuaris (22,2%).
  • La meitat del col·lectiu de no usuaris (54,6%) tenen estudis primaris o inferiors.
  • Viu fora de la província de Barcelona, en una ciutat gran.
  • Actituds: quan llegeix ho fa per oci, mai per obligació, tot i que en ocasions té dificultats per a llegir. No forma part de cap associació cultural o grup lligat a la cultura, el nivell d'estudis es relaciona amb el nivell d'associacionisme.
  • Consum cultural: és un consum baix, escolta música i mira audiovisuals (televisió, ràdio, etc.) a casa. Va poc al cinema, al teatre i a concerts. Ha llegit un llibre en el darrer trimestre i li ha arribat prestat, a casa té menys de 25 exemplars en paper.
  • Perfil tecnològic: no té llibres electrònics i utilitza molt poc, o gens, internet i les xarxes socials en línia.
  • Relació amb la biblioteca: afirma que no anirà mai a la biblioteca perquè no li interessa o desconeix què li pot interessar.
  • A la seva escola no hi havia biblioteca.


Perfil d'exusuaris

Pel que fa a les persones que fa més d'un any que no van a la biblioteca, el treball revela els trets més rellevants:

  • La franja d'edat amb més exusuaris és de 35 a 49 anys (91%), què representa el 34,3% de la població.
  • Persona de ciutat, ocupada (90%) i amb estudis superiors (92%).
  • Actituds: intenta llegir sempre que té una estona, a vegades comenta que amb dificultat, fet que podria indicar que necessita més oferta de llibres electrònics. Bàsicament llegeix per motius professionals. És membre d'alguna entitat o grup relacionat amb la cultura.
  • Consum cultural alt i sofisticat. Va al teatre i a concerts amb freqüència. Consumeix també molta cultura des de casa. És lector de llibres, revistes, còmics, blogs, etc. molt per damunt de la resta de la població. I té molts llibres a casa.
  • Perfil tecnològic: accedeix a internet i a xarxes socials en línia i s'informa de l'actualitat amb internet. Llegeix llibres electrònics.
  • Relació amb la biblioteca: de jove, quan era estudiant, utilitzava la biblioteca; ara considera que a internet té el que necessita, o si és estudiant de formació contínua, utilitza la biblioteca universitària. No li agradava la biblioteca escolar. Els motius personals com la manca de temps, els horaris (obertura de caps de setmana i vespres), proximitat a casa o a la feina, i millor accés a internet que a la biblioteca són les principals raons que donen per a no tornar a la biblioteca.


Usuaris de la biblioteca

El 55,5% de la població és usuària de biblioteca, és a dir, que l'han utilitzat almenys en una ocasió en el darrer any. En l'enquesta, en detectar un usuari de les biblioteques, se li preguntava per la seva satisfacció amb els productes i serveis de la biblioteca. Els resultats són els següents:

  • El 75,9% de les persones entre els 15 i els 24 anys utilitza la biblioteca.
  • Les dones són més usuàries que els homes (59% enfront de 41%).
  • Els joves són els més crítics amb l’equipament. Valoren la biblioteca amb un notable 7,9 sobre 10, mentre que la nota mitjana és del 8,3.
  • Viu en un municipi gran, de Barcelona o Girona.


Pla d'accions a partir dels resultats

A partir dels resultats d'aquest estudi, que han permès identificar els diferents tipus d'usuari, el Servei de Biblioteques de Catalunya desenvoluparà un pla d'accions per a redibuixar o idear nous serveis amb la finalitat d'assolir un grau de penetració més alt entre la població. La informació recollida possibilitarà un servei més adaptat a cadascun dels perfils i així satisfer les necessitats particulars en cada cas. Fenoll explica que «el Servei de Biblioteques organitzarà reunions de grup per a incorporar els serveis necessaris entre els perfils menys habituals a les biblioteques i que ja preveuen la repetició, cap a final de l'any vinent, del mateix estudi».

Aquesta recerca s'emmarca dins del projecte LABO (Laboratoris d'Aprenentatge de Biblioteques Obertes), un espai obert de col·laboració entre biblioteques públiques i universitàries per a treballar projectes que permetin mantenir i millorar els serveis bibliotecaris amb els recursos disponibles.

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits