Facebook es fa gran

A l'últim Mobile World Congress (MWC), Zuckerberg va presentar Internet.org, un projecte que té l'objectiu de fer arribar internet arreu del món i portar la connexió fins al racó més llunyà i recòndit de la Terra. Es calcula que permetria l'accés a la xarxa a prop de cinc mil milions de persones. El projecte, batejat com a Internet.org, limitarà l'accés a unes pàgines determinades i el permetrà a d'altres, com ara Facebook.


Som davant de la «internet dels rics i dels pobres»?

«No es pot considerar ni tan sols internet, ja que som davant d'un producte», considera William F. Araújo, investigador visitant de l'IN3. «Es pren el nom d'una xarxa lliure, com la internet que coneixem, per a oferir un servei d'una xarxa privada, amb accés limitat a unes pàgines determinades». Contundent, l'expert afegeix que «és una qüestió de negoci i de dominació de mercat».

Ismael Peña, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política, defensa que «tot i ser una internet esbiaixada, permetrà accedir a telecomunicacions i quantitats ingents de continguts que ara amb prou feines són un somni per a dos terços de la població mundial». L'expert en societat de la informació alerta que «no s'ha de caure en un paternalisme excessiu, caldria donar veu sobre el tema a aquells que no tenen accés a la xarxa».


Els dubtes ètics de connectar el món

«Evidentment, obre un espai a dues velocitats», explica Peña. «No s'ha de comparar si el que tindrem serà molt discriminatori o poc, sinó si el que tenim ara és més discriminatori o menys que el que podem tenir en el futur». Per a Araújo, en canvi, «planteja qüestions molt complexes sobre el futur de la internet lliure que coneixem». De fet, l'organització Save the Internet i algunes empreses de l'Índia acusen el projecte de Zuckerberg de no defensar la «neutralitat a la xarxa».

Sobre aquesta neutralitat, Araújo afirma que «el que proposa Internet.org és una xarxa manipulada per Facebook, en què l'accés és sempre condicionat als interessos de l'empresa». Afegeix que «és un manera d'utilitzar els que no tenen internet per a oferir-los un servei que planteja una competència deslleial, un monopoli que redueix la capacitat de cerca en una de menys àmplia i lliure». L'expert en societat de la informació accepta que «Internet.org trenca el principi de neutralitat», però afegeix que «aquestes reflexions pertanyen a un estadi de desenvolupament humà en el qual l'accés a les necessitats està cobert».

Per a Peña, Internet.org és una oportunitat que cal acceptar: «Hem de treballar per a convergir en un accés de qualitat i en igualtat de condicions, però cal que no ens aturem esperant la millor oportunitat». «Internet.org brinda l'oportunitat que molta població pugui tenir les seves necessitats més elementals cobertes gràcies a una internet esbiaixada i censurada»; per exemple, «permetria la prevenció, la diagnosi o el tractament de malalties a distància, l'accés a continguts educatius, l'establiment de canals d'informació professional i de comerç electrònic, el reforç dels llaços afectius, etc.», explica Peña.


Finalitat noble o negoci?

«Quan les empreses fan "el bé" és perquè els resulta beneficiós», considera el professor de la UOC. Araújo afirma que «és una qüestió únicament de negoci». Tanmateix, Peña argumenta que «el que hem de fer els ciutadans és que allò que beneficiï les empreses també beneficiï els ciutadans i viceversa». Respecte a Internet.org, per exemple, «els ciutadans podem ajudar a aconseguir que els cinc mil milions d'usuaris que intenten sobreviure amb una «internet de segona» un dia puguin gaudir d'un accés a una internet de primera, a còpia de denunciar-ne els biaixos, però sense obligar-los a prescindir d'aquesta xarxa».


Més d'una dècada: massa temps per a una xarxa social?

«Dotze anys no és massa temps per a una xarxa social, o almenys no ho és per a Facebook, ja que ha sabut adaptar-se, actualitzar-se i tenir prou flexibilitat per a ajustar-se a les noves tendències, a les noves necessitats i els nous hàbits comunicatius». De fet, «ens trobem en un estadi de maduresa pel que fa a consum de xarxes», afirma Sílvia Martínez, professora de comunicació de la UOC. Aquesta experta en xarxes socials explica que «no se'n fa només un ús d'interrelació entre els usuaris, sinó que s'han convertit en un espai de relació amb les marques i les entitats i en un espai de seguiment de l'actualitat informativa». Afegeix que «s'hi porten a terme fortes accions de màrqueting i s'hi fan inversions molt importants en campanyes publicitàries per l'alt retorn d'informació de les accions dutes a terme i les possibilitats de segmentació».