«Hem de reflexionar sobre si viatgem per a conèixer el lloc o per a explicar-lo als altres»

 

La Celia López ha trepitjat vuitanta països i els cinc continents. El 2011 va fer la volta al món en 200 dies i, malgrat tot, no s'ha cansat de continuar explorant-lo. Li fem aquesta entrevista dos dies abans d'emprendre una nova aventura. Interiorista de formació i viatgera de vocació, és coautora i editora del blog de viatges Quaderns de Bitàcola, gestora de comunitats i redactora de diversos portals de viatges. El 5 de juliol va participar en un seminari en línia organitzat per Alumni UOC per a parlar de destinacions irresistibles. Enraonem amb ella sobre viatges en el moment àlgid de l'estiu, quan comença l'èxode.

 

 

La Celia López ha trepitjat vuitanta països i els cinc continents. El 2011 va fer la volta al món en 200 dies i, malgrat tot, no s'ha cansat de continuar explorant-lo. Li fem aquesta entrevista dos dies abans d'emprendre una nova aventura. Interiorista de formació i viatgera de vocació, és coautora i editora del blog de viatges Quaderns de Bitàcola, gestora de comunitats i redactora de diversos portals de viatges. El 5 de juliol va participar en un seminari en línia organitzat per Alumni UOC per a parlar de destinacions irresistibles. Enraonem amb ella sobre viatges en el moment àlgid de l'estiu, quan comença l'èxode.

 

Són diversos ingredients. Que et sorprengui, que es connecti amb els teus interessos, ja siguin culturals, esportius o gastronòmics. També consideraria irresistibles els indrets que et fan viure experiències úniques o que no siguin gaire turístics i, per tant, que no hi hagi arribat la massificació. Les deu destinacions que he recomanat per a l'estiu de 2018 són Malta, Moldàvia, Filipines, Corea del Sud, Cuba, Iran, Bolívia, Sri Lanka, Maldives i Vanuatu.

En primer lloc, són destinacions d'estiu. Malta commemora el centenari de la Primera Guerra Mundial i es poden visitar molts escenaris del conflicte. Enguany, La Valletta és Capital Europea de la Cultura i organitzarà moltes activitats. Moldàvia és el país europeu amb menys turisme i té tot un món de bodegues de vi per a descobrir. Iran té molts atractius culturals, és el bressol de la cultura persa, zona de pas de la ruta de la seda i és un país molt segur, contràriament al que la gent es pensa. També és un país molt hospitalari. De fet, és el segon país del món on es practica més couchsurfing.

Jo soc del parer que a prop de casa tenim molts indrets per a descobrir i explorar que no tenen res a envejar a altres llocs, però també soc partidària de viatjar i de descobrir racons del món. Un dels meus consells és que val la pena fer molts quilòmetres per a descobrir un lloc amb pocs turistes.

Per a molta gent la Lonely Planet és la Bíblia, i jo mateixa la utilitzo, perquè la conec molt, però sovint ho faig precisament per a evitar llocs concrets. Ja saps que si hi ha una recomanació de posta de sol en un temple determinat, serà un lloc atapeït. És curiós, però es pot llegir la guia per a saber on no has d'anar o per a esbrinar els horaris amb més gent a les principals atraccions només invertint l'ordre: si la Lonely recomana anar-hi el matí, tu hi vas a la tarda.

Una de les realitats que ha canviat la manera de viatjar és l'accés a la informació i el fet que la gent s'organitza tota sola el viatge: aquesta planificació ho ha canviat tot. Hi ha moltes fonts d'informació i els viatgers cada vegada s'informen més abans de viatjar. Les opinions d'altres viatgers són cada cop més rellevants en la presa de decisions. El viatger és més autònom perquè té més informació i valora més l'experiència prèvia d'altres viatgers.

Em temo que no. Només has de pensar en el combustible dels avions. S'hauria d'apostar també per un turisme de proximitat, però és difícil, tothom vol anar lluny, cada cop hi ha més companyies de baix cost... és difícil de resoldre.

El primer, i fonamental, intentar viatjar fora de temporada. Un altre consell: experimentar amb els cercadors de vol de manera aleatòria, perquè potser ens trobem viatjant a un lloc que ens sorprèn. També recomano cercar informació en blogs de viatges, perquè t'expliquen coses més concretes que una guia i sovint de manera més personal, original i actualitzada.

Instagram força la gent a buscar la bellesa i sí que és cert que la foto és el més prioritari per a pràcticament tothom, és un hàbit del turista. Però és la gran diferència entre el viatger i el turista. El primer busca l'experiència i el segon el col·leccionisme de la foto. Cal una reflexió global en aquest sentit: a què dediquem el temps quan viatgem? A conèixer el lloc o a explicar aquest lloc als altres?

Tot i la complexitat del problema, penso que el més important és prendre decisions polítiques. Un dels fenòmens que pateix el turisme en aquesta ciutat és que hi ha moltes companyies de baix cost i, per definició, això implica un turisme de baix cost. En aquest punt ens hem de demanar si és el turisme que volem. I després de respondre la pregunta i extreure'n conclusions, s'haurien de prendre decisions polítiques. Ara vivim immersos en el baix cost, el qual, tampoc no s'ha d'obviar, també aporta beneficis econòmics.

Per a l'escapada propera recomanaria el País Basc, per la combinació de platja, cultura i gastronomia. Com a destinació llunyana, un dels meus països preferits, l'Iran, per l'hospitalitat, l'arquitectura, el patrimoni cultural i, en línies generals, perquè hi ha poc turisme.