Del FOMO al JOMO: la por d'estar desconnectat esdevé felicitat per haver-ho aconseguit

Mirem el mòbil un cop cada deu minuts, i els més joves més i tot: els més joves de 25 anys comproven la pantalla del seu telèfon intel·ligent cada 7 minuts. I no concebem la nostra vida sense: el 65% dels espanyols tornaria a casa a buscar el telèfon si se l'oblidés —el 75% si parlem dels més joves de 25 anys. Són dades de l'estudi ¿Estamos hiperconectados?, elaborat per Ikea Espanya fa dos anys, i les seves xifres deixen en evidència que estem enganxats al món virtual. Però també mostren que ens comencem a qüestionar si val la pena mantenir-nos hiperconnectats en tot moment: per Nadal, com a mínim dos de cada deu llars van ser capaces de sopar sense cap mòbil a la taula, una tendència que sembla anar a l'alça.

«Cada vegada tenim més consciència que el preu que paguem per estar connectats permanentment és molt alt, fins al punt que passem del FOMO —fear of missing out (por de perdre's alguna cosa)— al JOMO —joy of missing out (felicitat d'estar desconnectat)—», explica Manuel Armayones, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació i director de desenvolupament de l'eHealth Center de la UOC. «La lluna de mel que teníem amb les noves tecnologies es va acabant perquè les promeses que hi anaven associades de més llibertat i més capacitat de relacionar-nos amb els altres no s'han complert, més aviat al contrari», assenyala.

Armayones apunta diverses causes per a aquest canvi d'escenari, entre les quals hi ha l'encavallament de les diferents esferes de la nostra vida. «Hem estirat el pèndol fins al punt que ara tornem a ser al mateix lloc, entre altres raons, perquè s'ha barrejat la nostra vida personal amb la nostra vida professional, i s'han trencat els límits: els caps envien missatges de WhatsApp als treballadors i els incorporen a grups, encara que no sigui la via de comunicació oficial en moltes feines; les parelles s'escriuen missatges a l'adreça de la feina; i el company t'envia un whatsapp per a dir-te que t'ha enviat un missatge electrònic. S'acaba fent un desgavell amb la nostra vida. Les noves tecnologies i les xarxes socials funcionen molt bé si ens fan sentir bé, però quan no és així, ens plantegem deixar-les córrer», afirma.

La seva opinió coincideix amb les conclusions d'un estudi elaborat per l'Institut de Recerca de la Felicitat que va analitzar les conseqüències de deixar de fer servir les xarxes socials. Ho va fer per mitjà d'una investigació en què van participar 1.095 usuaris, i el resultat va ser que els qui van abandonar les plataformes socials durant una setmana es van sentir més feliços i amb menys preocupacions que els qui les van continuar fent servir. En concret, el nivell de satisfacció amb la seva vida dels participants que van deixar les xarxes va créixer des dels 7,56 punts fins als 8,12 punts. A més, van incrementar la seva activitat social, i la seva satisfacció respecte a aquesta faceta de la seva vida va pujar des dels 3,86 punts fins als 4,08 punts.

Per a Enric Puig Punyet, professor col·laborador dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC, som en un procés d'aprenentatge i racionalització després de comprovar com ens pot afectar una connectivitat excessiva. «Internet volia ser veritablement una evolució tecnològica en la mesura que proposava noves formes de relació tècnica entre les persones amb una nova lògica en què la interconnexió horitzontal podia ser la solució als mecanismes de concentració de poder que sempre han imperat entre qui dona i qui rep la informació. Aquests discursos, segons els quals compartir informació era d'alguna manera una forma de posar en escac el sistema generador de desigualtats, van ser els que van saber aprofitar les empreses que integren la construcció oligopòlica GAFA (Google, Apple, Facebook, Amazon) per a construir els seus models de negoci», assenyala Puig Punyet.

El professor col·laborador de la UOC afegeix que, contràriament a la manera com es van presentar des del començament, aquestes empreses són majoritàriament publicitàries i per a satisfer els propis objectius porten fins a les darreres conseqüències la connectivitat, «forçant els seus usuaris, amb mecanismes de gratificació, a compartir i rebre informació. És el que ens ha portat a comportaments addictius envers els dispositius. A mesura que els anys han anat passant, l'exposició contínua a aquesta situació ha acabat distanciant les xarxes socials, i els models empresarials GAFA que hi ha darrere, dels discursos amb què van entrar en la societat els primers anys, i ha fet més evidents les problemàtiques de portar la connectivitat digital fins a les últimes conseqüències. Per aquest motiu, tal com vam vaticinar ja fa alguns anys, les diferents formes de desconnexió digital seran una tendència a l'alça els anys vinents», adverteix.

La fi de la hiperconnectivitat?

Des de fa alguns anys hi ha hotels i llocs de retir el principal reclam dels quals és que no tenen cobertura telefònica ni tampoc accés a internet, racons per a la desconnexió digital que busquen els qui diuen estar saturats d'internet. Som davant del començament del final de la hiperconnectivitat? Segons Manuel Armayones, això és el que sembla indicar la norma social. «Hi havia una mena de norma no escrita que deia que com més connectats estiguéssim, més aconseguiríem en l'aspecte professional i més compromesos estaríem amb el projecte de la nostra empresa, mentre que en l'aspecte privat tindríem una vida més plena. Però ens adonem que la gent que de veritat té poder es pot permetre el luxe de parar el telèfon. La norma social va canviant, i ara el que és in és desconnectar. Hi ha hagut molts exemples d'això entre personatges populars», assenyala.

Es refereix a celebritats com Justin Bieber, Ed Sheeran o Kim Kardashian, els quals es van oblidar de les seves xarxes per a desintoxicar-se'n com a mínim durant algun temps. Però també fa referència a gurus de Silicon Valley, entre els quals hi ha Jaron Lanier, un dels pioners d'internet als vuitanta, que en el seu llibre Diez razones para borrar tus redes sociales de inmediato reflexiona sobre la manipulació a la qual assegura que estem sotmesos si ens mantenim en les xarxes socials.

No obstant això, segons Manuel Armayones, també és possible que hi hagi futur per a totes aquestes plataformes que prometien ser un espai de socialització. «Una de les coses que pot salvar les xarxes socials i internet és que siguem capaços d'utilitzar-les com un instrument perquè passin coses reals a la vida real. La plataforma social genuïna, encara que hi hagi experts que no la considerin xarxa social, és WhatsApp. Permet que tinguem una interacció entre nosaltres, que es triï molt bé amb qui s'interactua, i, alhora, que sigui una cosa privada». Les xifres semblen donar-li la raó: l'informe Digital In 2019, elaborat per We Are Social en col·laboració amb Hootsuite, mostra que mentre que l'any passat Facebook va créixer un 5%, WhatsApp ho va fer un 15%, de manera que en l'actualitat reuneix 1.500 milions d'usuaris.

«El nou panorama comportarà a la llarga una resposta social més plural pel que fa a la utilització de les xarxes socials i, en general, de les tecnologies digitals. I serà una iniciativa ciutadana, com ho és ara, perquè d'una manera o altra totes les institucions públiques i privades hauran sucumbit a la digitalització més o menys acrítica», afirma Enric Puig Punyet.