El negoci de les «empreses unicorn» a costa de l'economia col·laborativa

En el món financer un unicorn és una empresa de nova creació, de base tecnològica i que en relativament poc temps aconsegueix una valoració superior als mil milions de dòlars. Empreses com Uber i Airbnb en són exemples, i també s'inscriuen sota un altre paraigua: el de l'economia col·laborativa.

La Unió Europea estima en un informe que a finals del 2015 els ingressos bruts generats per empreses basades en aquest model ja superaven els 28.000 milions d'euros, i preveu un creixement exponencial que es pot enfilar per sobre dels 500.000 milions en els propers anys. Uber i Airbnb són les empreses basades en economia col·laborativa amb més valor de mercat del món, però el seu model de negoci i els efectes socials que provoquen a les ciutats on s'implanten aixequen recels entre els experts.

Desmantellar les condicions laborals

«L'economia col·laborativa corporativa és un fenomen que aprofita la situació creada després de la crisi del 2008, no per a repensar el sistema econòmic cap a un de més just i estable, sinó com a estratègia per a desmantellar les condicions de treball», apunta Mayo Fuster, investigadora del grup de recerca expert en economia col·laborativa Dimmons, del IN3-UOC.

Fuster explica que, en el seu origen, les pràctiques de l'economia col·laborativa es basaven en l'intercanvi de coneixement i la governabilitat participativa, amb independència de si tenien ànim de lucre o no. N'és un exemple el servei d'allotjament Couchsurfing, en contraposició al model d'Airbnb, que és una empresa privada que pretén maximitzar beneficis amb la retenció de part del pagament del servei que fa l'usuari. «El model unicorn, com és el cas d'Uber, tracta de corporacions que tenen a la seva disposició ingents bosses de “no-treballadors” per a l'assignació de la demanda, per la qual cosa no cal que contribueixin al sistema d'assistència mèdica, ni a l'atur, ni a l'assegurança contra accidents ni als pagaments de Seguretat Social», assegura Mayo Fuster.

Protecció del model

L'empresa Uber ha estrenat recentment a Barcelona un servei anomenat UberX, que compta amb conductors amb llicència professional i amb tarifes un 15% més econòmiques que el servei de taxi. August Corrons, professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, assegura que les empreses unicorn «volen treure profit del sistema capitalista i, per tant, des de l'Administració s'hauria de posar fil a l'agulla perquè no tinguin lloc irregularitats ni competència deslleial, que totes competeixin en les mateixes condicions».

L'expert en economia social assenyala que s'ha de diferenciar empreses com Uber de les de «l'economia col·laborativa pròpiament dita, que busquen realment beneficiar les persones i apoderar-les», fet que hauria de tenir, segons Corrons, «un tractament "especial" per part de l'Administració pública». En concret, l'expert demana que els ens públics facilitin les gestions burocràtiques, concedeixin més ajuts i facin difusió de les empreses d'economia col·laborativa.