El treball de recerca de doctorat tracta dels blocs (bitàcoles, weblogs o blogs) i la construcció de l’audiència en aquests espais d’autopublicació en web. Es tracta d’una anàlisi multisituada, que parteix d’una presentació de l’artefacte, amb els seus trets distintius, i dels diversos sistemes de publicació, corresponents a una mostra de vint exemplars de la blogosfera catalana. Un cop demostrat que la tria del programari genera solucions culturals, l’autor s’ha endinsat en el món dels weblogs amb dues perspectives.

La primera ha estat una mirada externa (que, seguint Goffman, anomena front), centrada en una descripció de les bitàcoles esmentades a fi de trobar-hi recurrències, amb especial èmfasi en el concepte d’audiència imaginada de Christine Hine i amb apartats sobre les interpel·lacions que inclouen els autors en les seves entrades, la importància de les imatges, els marcadors de localitat, els lligams socials que s’estableixen entre blocs i la presència d’un codi compartit entre bloggers. L’investigador conclou, a partir d’aquí, que els administradors de weblogs són aristòcrates virtuals, atesa la seva condició d’usuaris i propietaris i el control que exerceixen sobre tots els aspectes del seu producte.

La segona perspectiva és una mirada des de dins, a partir del back, el rerefons des del qual actua el blogger. Les entrevistes a diferents autors de la comunitat catalana han servit per a capir com es construeix el context de producció en els blocs, a través de la percepció sobre el programari i el disseny, la importància dels enllaços, els continguts, els arxius històrics, la interacció i l’audiència en general. L’autor conclou que el bloc és un espai d’autoedició, en el qual el blogger escriu i publica sense necessitat d’intermediaris i on predomina el text com a principal mitjà expressiu. Els enllaços constitueixen un capital social de primer ordre que permet concebre la blogosfera com un conjunt de textos interrelacionats.