Aquest article pretén ser una introducció al marc normatiu que sobre protecció de dades hi ha vigent a l’ordenament jurídic espanyol. L’anàlisi se centra principalment en la Llei Orgànica 15/1999 que derogà l’anterior Llei de 1992 i transposà la Directiva 95/46/CE sobre protecció de les persones físiques respecte al tractament de dades de caràcter personal i a la lliure circulació d’aquestes dades.
L’actual Llei Orgànica desenvolupa l’art. 18.4 CE i mira de garantir el dret a la intimitat i a l’autodeterminació informativa de les persones davant les múltiples ingerències que les tecnologies de la informació i comunicació representen.
Seguint la Directiva, s’estableixen els principis al voltant dels quals s’articula la protecció de dades i el procés al qual se sotmet la utilització de dades personals. El punt inicial és el consentiment del subjecte afectat, consentiment que en el cas de dades de tipus sensibles és reforçat. Ara bé, tot i aquesta àmplia protecció que sembla atorgar la normativa, a continuació s’estableixen un seguit d’excepcions al principi general del consentiment.
Pel que fa a la creació de fitxers, la normativa espanyola estableix una distinció en funció de si es tracta de fitxers de titularitat pública o privada, i atorga una quasi impunitat en el primer supòsit, ja que el règim sancionador és pràcticament inexistent.
Finalment es fa referència als drets de l’interessat o afectat per acabar amb una introducció al moviment internacional de dades.