El paper del dinamitzador/tutor en el món de l'aprenentatge virtual (e-learning) és matèria de discussió encesa i permanent. Però potser el que més em sorprèn és que ningú no es pregunta ni posa en dubte el paper del professor en l'educació presencial. I fins i tot encara es discuteix menys sobre el rol de l'alumne. Ni tan sols hi ha dubtes respecte al que significa aprendre, sobre la intel·ligència o el coneixement, tot i que en sabem molt poca cosa. Em sembla que és evident que el paper del tutor virtual és el mateix que el del professor presencial: ajudar els alumnes a aprendre i, més concretament, afavorir que les persones aprenguin a pensar i a decidir totes soles. Idealment, instal·lar-los l'amor per aprendre. Més detalladament, i com argumentaré en les pàgines següents, penso que el tutor tindrà dos papers decisius:
1. Oferir retroacció.
2. Manejar i reforçar relacions entre persones.
La raó em sembla òbvia. Els tutors s'han d'especialitzar en allò en què siguin millors que els ordinadors. Aspectes com relacionar-se amb els altres, comunicar-se efectivament, funcionar en la complexa societat actual o manejar l'estrès són crucials i tenen un component humà molt important. Podem fer que els ordinadors cerquin, emmagatzemin, memoritzin i ens lliurin informació mentre les persones dediquem el nostre temps, esforç i cervell a pensar, somiar i imaginar. Cal deixar que els ordinadors facin la feina bruta.
|
|
