Aquest article tracta en profunditat dels avantatges que ofereix el programari lliure en l'àmbit del sector públic. S'hi pot veure amb detall la diferència entre programari lliure i codi obert, les llicències de programari de propietat i els models de desenvolupament de programari lliure. S'hi analitzen pregonament les repercussions de l'ús d'aquest tipus de solucions en el cost, la indústria local, la innovació tecnològica, la llengua, la privadesa. A l'últim, s'hi observen els casos de la Junta d'Extremadura i el Brasil com a exemples d'administracions públiques que es beneficien de l'ús del programari lliure.
|
|
 |
| 1.
| Introducció |
Si durant el dia d'avui heu fet servir Internet segurament ja sou usuari de programari lliure. La majoria de la infraestructura d'Internet es fonamenta en protocols oberts. Més del 60% de servidors web utilitzen Apache,[1] un gran nombre de servidors empren SendMail per a gestionar la tramesa de correu electrònic i pràcticament la totalitat dels servidors de noms (DNS), essencials en el funcionament de la Xarxa, fan servir el programa BIND o derivats del seu codi font.[2]
Internet és un nou mitjà que, sens dubte, va revolucionant molts aspectes de la societat i esdevé un espai fonamental per a la innovació en moltes àrees del coneixement. És indiscutible la importància que ha tingut el programari lliure en l'extensió i el desenvolupament d'Internet des dels seus inicis. Així mateix, ha estat també important que els protocols que defineixen l'arquitectura d'Internet siguin oberts i que no hagin estat controlats per una empresa o unes quantes.[3] Com veurem, els dos factors també són determinants en les decisions tecnològiques que fan referència a l'ús de les noves tecnologies en l'Administració pública.
|
|
 |
| 2.
| Programari lliure i codi obert |
Qualsevol aplicació informàtica és formada per un conjunt d'instruccions, que hem anomenat codi font i que, convenientment processat, genera el programa que l'ordinador pot executar. És a dir, els programadors treballen amb el codi font i els ordinadors executen els programes. Sense accés al codi font no és possible fer cap canvi en el programa ni veure com ha estat dissenyat, només es pot executar. Un símil molt utilitzat és el de la recepta de cuina, en què el codi font seria la recepta de cuina que permet crear un plat; sense la recepta només es pot degustar el plat, però no millorar-lo, ja que se'n desconeix la composició i la proporció dels ingredients.
En les últimes dècades, les empreses de programari han fet servir, en la majoria de casos, totes les eines disponibles per a protegir la propietat intel·lectual dels seus programes informàtics, amb l'objectiu d'embarrar l'accés al codi font dels seus programes i impedir a la competència desenvolupar productes similars. Això no tan sols s'aconsegueix no lliurant el codi font de l'aplicació, sinó emprant mecanismes de protecció de la propietat intel·lectual com ara el copyright o les patents de programari fins al màxim que la llei els permet. Aquest tipus de programari rep el nom de programari de propietat, en contraposició amb el codi obert o programari lliure, on queda garantit l'accés al codi font del programa.
En el codi obert, els mecanismes de propietat intel·lectual s'empren per a garantir els drets que tenim sobre el programari i no per a impedir-ne la competència o limitar-ne l'ús. El codi obert no tan sols garanteix l'accés al codi font, sinó també la possibilitat de distribuir l'aplicació lliurement i d'utilitzar-la per a qualsevol propòsit. A més, permet explícitament fer modificacions al codi font per a adaptar-lo a qualsevol necessitat.
No obstant això, en el moment de la distribució del programari hi ha una important discrepància entre el moviment de codi obert i el de programari lliure, fins ara coincidents. Mentre que el moviment del codi obert permet agafar una aplicació de codi obert, modificar-la i no exigeix publicar el codi font d'aquestes modificacions, el moviment de programari lliure exigeix explícitament que qualsevol millora que es faci i es publiqui ha d'anar acompanyada del seu corresponent codi font.
Aquesta diferència, que pot semblar petita, té grans connotacions. El programari lliure com que obliga a publicar el codi font dels treballs derivats no permet a tercers agafar un programa, fer-ne modificacions i apropiar-se de la versió modificada (el codi obert sí que ho permet). D'aquesta manera, es garanteix que qualsevol treball derivat d'un projecte de programari lliure continuarà essent lliure. El programari lliure, a més, té un caràcter marcadament social i ètic, cosa que en gran part no té el codi obert.[4]
|
|
|
Una llicència de programari és un contracte que determina en quines condicions l'usuari pot fer servir el programa informàtic i quines obligacions adquireix per al seu ús. Quan s'instal·la un programa informàtic, o de vegades, fins i tot, pel simple fet d'obrir el sobre que el conté, s'estan acceptant les condicions de la seva llicència de programari.
La majoria de llicències de programari de propietat[5] prohibeixen tècniques d'enginyeria inversa, descompilar, desmembrar el producte i, fins i tot, la seva traducció a altres llengües. Bàsicament no concedeixen el dret a qualsevol modificació o millora, que resta exclusivament a les mans del fabricant. La major part de llicències tampoc no permeten distribuir-lo o emprar-lo a més d'un ordinador personal.
En certa manera, el programari de propietat és com una casa llogada, on no hi ha res que pertanyi a l'inquilí i on només el propietari (el fabricant del programari) hi pot fer canvis. Com a compensació, el programari lliure és una casa pròpia, on no hi ha limitacions d'ús i es poden portar a terme sempre les millores que es vulguin.
Un altre punt reflectit en la llicència és la garantia. Gairebé la totalitat de llicències de programari de propietat tenen clàusules específiques en què es declina qualsevol responsabilitat i garantia sobre el programari, es limita el cost de qualsevol possible indemnització i es rebutja qualsevol possible responsabilitat causada per un error del programa. Un mite molt comú encara avui dia és pensar que el programari de propietat té garantia pel simple fet que algú ven el producte: la realitat és molt diferent, i una simple lectura a les llicències aclareix aquest punt.
|
|
|
Una diferència fonamental entre el programari lliure i el de propietat és el model de desenvolupament, és a dir, com es dissenyen i es construeixen els programes. El model més habitual en les empreses de programari de propietat es basa a tenir programadors assalariats i fer-ne el desenvolupament de manera interna. En el model del codi obert, el programari s'escriu de manera cooperativa per programadors, moltes vegades voluntaris, que treballen coordinadament per Internet.[6]
El model de cooperació emprat pel programari lliure no és nou. Sense anar gaire lluny, el principal diccionari de referència en llengua anglesa, l'Oxford English Dictionary (OED), es va desenvolupar de manera cooperativa[7] seguint un model molt similar a l'emprat pel programari lliure. A la fi del segle XIX, James Murray, el primer editor de l'OED, va demanar ajuda públicament per a completar el diccionari. Gairebé 400 persones li van enviar informació sobre paraules de la llengua anglesa i exemples il·lustratius del seu ús de manera totalment altruista, un material que va recollir l'obra. Avui dia, l'OED continua admetent col·laboracions.[8]
|
|
|
La millor manera de respondre aquesta qüestió és classificar els projectes del món del programari lliure segons el seu lideratge. Aquesta classificació no vol ser exhaustiva, ja que hi ha col·laboracions de tota mena de persones a cada projecte lliure, especialment als més grans, però podem diferenciar clarament tres grups de comunitats que han estat liderant els principals projectes lliures els últims anys:
|
 |
Projectes vinculats a empreses, com Sun Microsystems, que manté OpenOffice.org; la fundació Mozilla, fins fa poc temps directament dependent d'America Online, que manté el projecte Mozilla.org, o Ximian, que manté el sistema de correu electrònic Evolution. També hi ha projectes, com Apache, que estan representats per fundacions i que reben ajuda d'empreses com IBM.
|
|
|
|
Projectes que han estat desenvolupats a universitats, algunes vegades amb finançament d'empreses o del Govern. Un dels més representatius és la família de sistemes operatius BSD, concretament NetBSD i FreeBSD, desenvolupats a la Universitat de Berkeley, a Califòrnia.
|
|
|
|
Projectes liderats per grups de voluntaris, com per exemple Debian, GNU o Abiword, que són desenvolupats per voluntaris de tot el món. Aquests projectes són, sens dubte, els més altruistes des d'un punt de vista ètic, ja que es fan sense suport financer i des del pur voluntariat. La motivació principal dels col·laboradors d'aquest tipus de projectes és pensar que el programari lliure és un bé comú.
|
|
|
|
|
El model de programari lliure no imposa cap restricció sobre la quantitat de diners que podem cobrar per un programa lliure.[9] No obstant això, el fet de disposar del codi font i de poder-lo distribuir fa que la venda de programari lliure sempre sigui a un preu baix, que normalment no sol ser més que el cost del CD-ROM, el manual i un petit marge per a la distribució.
Intentar entendre el model del programari lliure amb els models de negoci que s'han imposat en la indústria del programari de propietat des de les acaballes dels anys setanta fins als nostres dies és inviable. El programari lliure introdueix un nou concepte, en què el codi passa a ser un bé comú i, a més, necessari per a fer-ne un negoci. Les empreses poden fer servir programari lliure ja existent, escriure'n un de propi o participar en el seu procés de desenvolupament, però les fonts d'ingressos es troben en el valor afegit que es dóna al producte, especialment el suport tècnic, la formació i la personalització del programari.
El programari lliure introdueix un model molt més just per a l'usuari, perquè el mateix programari té un cost baix i es paga pels serveis que es requereixen. D'aquesta manera, hi preval el coneixement, ja que els usuaris més experts poden prescindir dels serveis i els neòfits o amb necessitats de personalització del programari poden contractar els serveis necessaris.
|
|
|
El programari lliure té un caràcter marcadament social des del seu procés de creació, pel paper protagonista que hi tenen els voluntaris. Davant d'això, el programari de propietat –cada vegada més a les mans de grans multinacionals– ha demostrat ser poc sensible amb les economies menys afavorides, per a les quals el preu de llicència esdevé inassolible; amb els mateixos usuaris, que moltes vegades han patit preus desorbitats o han hagut de pagar per pedaços que solucionen problemes del mateix programari que han comprat, o amb les llengües minoritàries, que han quedat arraconades amb l'argument que "no són rendibles".
El programari lliure es fonamenta en la cooperació i la transparència i garanteix una sèrie de llibertats als usuaris. Aquests aspectes, a més del fet que el seu desenvolupament ha estat paral·lel al d'Internet, han generat que sigui abanderat per a un gran nombre d'usuaris que tenen una concepció llibertària de l'ús de les noves tecnologies.
Quan es pensa en la societat de la informació i a apropar les noves tecnologies a tothom, no tan sols cal pensar en els costos de les infraestructures de comunicació i maquinari, sinó també en els costos del programari. El preu del programari de propietat per a un ordinador personal per a poder accedir a la societat de la informació oscil·la entre l'equivalent a 400 i 800 euros[10] per ordinador, una suma totalment inassolible per a les regions més desfavorides del món i que condueix a la pirateria o a la fractura digital.
Per exemple, un ciutadà del Vietnam, on la renda per càpita es de 2.100 dòlars a l'any,[11] hauria de dedicar el seu sou sencer de sis mesos a poder pagar una llicència de Microsoft Office i Windows XP Professional. No és estrany que l'índex de pirateria del país sigui del 97%.[12] I com al Vietnam passa a molts països en via de desenvolupament.
Sense deixar aquella realitat, una altra dada interessant és que al Vietnam es parlen més de 93 llengües i una gran varietat de dialectes.[13] El principal paquet ofimàtic, Microsoft Office, només es troba traduït a una d'aquestes llengües i no hi ha plans per a adaptar-lo a cap altra llengua. El seu principal competidor, Open Office, pot ser traduït a qualsevol d'aquestes llengües gràcies a la seva condició de programari lliure. Actualment hi ha un projecte del Govern vietnamita per a traduir el paquet ofimàtic d'Open Office i fer-lo servir a diferents departaments governamentals. El programari lliure és probablement l'única opció que tindran molts països en procés de desenvolupament per a afegir-se a les noves tecnologies.
|
|
|
| 3.
| Arguments a favor del programari lliure en l'Administració pública |
|
|
Per a la majoria d'usuaris individuals, el programari lliure és una opció adequada per les llibertats que garanteix sense haver de suportar el llast del preu. No obstant això, en el cas de l'Administració pública, el cost del programari és important, ja que es parla de diners públics, i hi hauria d'haver, com a mínim, una certa vocació de consum responsable de les noves tecnologies per part de les administracions.
Quan s'analitza el preu d'una solució tecnològica se sol parlar del TCO (total cost of ownership), és a dir, el cost total de la propietat que té un determinat programari. En aquest cost hi ha reflectit el programa, el suport i el manteniment tecnològic de la solució, que, en alguns casos, pot ser tan important com el cost del programa.
Segons un estudi de la consultora Robert Frances Group publicat l'any 2002,[14] el cost total de propietat del sistema operatiu lliure Linux era menys de la meitat que el de Windows. L'estudi analitza el cost de diferents servidors durant un període de tres anys i constata que una gran part de l'estalvi prové del fet de no haver de pagar llicència pel programari lliure i dels costos inferiors d'administració. A banda d'això, també cal tenir en compte altres aspectes positius del programari lliure, com ara la independència del proveïdor. En el mateix sentit s'expressa un estudi elaborat per la consultora ConsultingTimes,[15] en aquest cas sobre el cost de propietat de sistemes de correu: també conclou que les solucions basades en programari lliure són molt més econòmiques en tots els casos plantejats.
A més, un avantatge destacable quan es compara el cost total de propietat en diverses plataformes són els requisits de maquinari necessaris per a poder executar les diferents solucions. Per exemple, Linux té uns requisits de maquinari inferiors que Windows, el seu principal competidor en el món del programari de propietat.
|
|
|
Segons SEDISI (Associació Espanyola d'Empreses de Tecnologies de la Informació), l'any 2001 la indústria del programari a Espanya[16] va moure 1.139,84 milions d'euros, dels quals 315 milions es van destinar a les vendes de sistemes operatius, que en la seva totalitat són desenvolupats als Estats Units. De la resta, les eines de desenvolupament i programari de bases de dades representen 126,68 i 156,03 milions, respectivament, la gran majoria també desenvolupats als Estats Units.
Hi ha poca indústria pròpia del programari estàndard a Espanya, i gairebé la totalitat d'aplicacions de consum massiu són desenvolupades a altres països. Un gran percentatge de la indústria es basa a distribuir i donar suport i formació a productes fets fora de les nostres fronteres, cosa que situa el desenvolupament dels productes, que és realment la part de la indústria que requereix enginyers més qualificats i que genera valor i coneixement, a altres països.
En l'àmbit de l'Administració pública, una part important de la inversió en programari es fa en llicències de sistemes operatius, servidors i paquets d'ofimàtica, que són produïts en la seva totalitat a l'estranger i que només tenen repercussió econòmica a Espanya en els marges de distribució.
L'adaptació del programari és un altre tema important. El programari de propietat habitualment es ven en forma de paquet estàndard, que moltes vegades no s'adapta a les necessitats específiques d'empreses i administracions. Una gran part de la indústria del programari es fonamenta a desenvolupar projectes on es requereix programari personalitzat. El programari lliure permet personalitzar, gràcies al fet que disposem del codi font, els programes tant com sigui necessari fins que cobreixin exactament la nostra necessitat. La personalització és una àrea molt important on el programari lliure pot respondre molt millor que el programari de propietat a uns costos molt més raonables.
En el programari lliure no hi ha cost de llicència a causa del dret a còpia i, com que es disposa del codi font de l'aplicació, és possible desenvolupar internament les millores o les modificacions necessàries, en comptes d'encarregar-les a empreses d'altres països que treballen amb sistemes de propietat. D'aquesta manera, es contribueix a la formació de professionals en noves tecnologies i al desenvolupament local sota els propis plans estratègics.
D'altra banda, totes les millores que es portin a terme no tenen restriccions i es poden compartir amb qualsevol altra administració, empresa, institució o organisme que les necessiti. En el programari de propietat, aquestes millores o no es poden fer o queden a les mans de l'empresa creadora, que normalment es reserva els drets d'ús i de propietat intel·lectual i estableix en quines condicions les comercialitzarà.
|
|
|
El model del programari lliure, on preval la compartició de la informació i el treball cooperatiu, és força semblant al que tradicionalment s'ha emprat en el món acadèmic i científic. En aquests àmbits, els resultats de les investigacions es publiquen i es divulguen en publicacions científiques, i serveixen de base per a noves investigacions. Aquest és principalment el model sobre el qual la humanitat ha innovat i avançat.
En el món del programari de propietat, les llicències de programari, la propietat intel·lectual i altres eines legals i tècniques es fan servir per a impedir que tercers participin en aquest coneixement i perquè aquest continuï essent patrimoni exclusiu de l'empresa que el va crear. La innovació pertany a una empresa, mentre que en el món del programari lliure, de manera molt similar al domini públic, el coneixement pertany a la humanitat.
|
|
|
Com hem comentat anteriorment, el model de desenvolupament de programari lliure segueix un mètode pel qual el programari s'escriu de manera cooperativa per programadors, en gran part voluntaris, que treballen coordinadament per Internet. Lògicament, el codi font del programa és a la vista de tothom, i són freqüents els casos en què es reporten errors que algú ha descobert llegint aquest codi o treballant-hi.
El procés de revisió pública a què és sotmès el desenvolupament del programari lliure imprimeix un gran dinamisme al procés de correcció d'errors. Els usuaris del programa de tot el món, gràcies al fet de disposar del codi font del programa, poden detectar els possibles errors, corregir-los i contribuir al seu desenvolupament amb les seves millores. Són comuns els casos en què un error de seguretat a Linux es fa públic i es corregeix al cap de poques hores.
En el programari de propietat, només el fabricant pot solucionar els problemes que hi puguin sorgir, i això dependrà exclusivament de la capacitat i la disponibilitat del seu departament de desenvolupament.
|
|
|
Un dels grans problemes que hi ha a la indústria del programari és la dependència que es crea entre el fabricant i el client. Aquest fet s'accentua amb especial gravetat quan el fabricant no lliura el codi font, ja que inevitablement el client hi està lligat per a noves versions i, en general, per a qualsevol millora que necessiti.
El programari lliure garanteix la independència respecte del proveïdor gràcies a la disponibilitat del codi font. Qualsevol empresa o professional, amb els coneixements adequats, pot continuar oferint desenvolupament o serveis per a la nostra aplicació. En el món del programari de propietat, però, només el desenvolupador de l'aplicació pot oferir-ne tots els serveis.
Sovint els proveïdors de programari de propietat es veuen obligats a deixar de fabricar un producte per un canvi dràstic de les condicions del mercat, o simplement perquè consideren que ja no podran rendibilitzar la inversió. Si disposa del seu codi font, qualsevol programador pot continuar-ne el desenvolupament i les actualitzacions fins que el client decideixi que és el moment adequat de migrar a un nou sistema informàtic.
|
|
|
A Espanya hi ha la Llei orgànica de regulació del tractament automatitzat de les dades de caràcter personal (LORTAD), que regula la protecció de dades de les persones individuals.[17] No obstant això, hi ha aspectes que no estan regulats per la llei i que no per això deixen de ser menys preocupants.
El programari lliure, pel fet de disposar del codi font, millora diversos aspectes relacionats amb la perennitat de les dades i la seva seguretat. Per començar, els sistemes d'emmagatzematge i la recuperació de la informació del programari són públics i qualsevol programador pot veure i entendre com s'emmagatzemen les dades en un format o sistema determinat, fet que garanteix la durabilitat de la informació i la seva posterior migració. Ens serveix d'exemple d'això el cas d'una base de dades d'un cens electoral. El programari de propietat treballa habitualment amb formats propis, els mecanismes d'emmagatzematge dels quals no sempre s'han fet públics, per la qual cosa potser no seria possible, en cas que calgués migrar el sistema, recuperar el contingut d'aquest cens.
El programari lliure, pel caràcter marcadament obert, dificulta la introducció de codi maliciós, espia o de control remot, a causa del fet que el codi és revisat per molts usuaris que poden detectar possibles portes del darrere. En el programari de propietat mai no podrem saber si els programadors originals van introduir a títol personal, o per encàrrec de l'empresa, portes del darrere que posen en perill la seguretat del sistema o la privadesa de les dades.
Alguns fabricants de programari de propietat han col·laborat amb agències governamentals[18] a incloure accessos secrets al programari per a poder visualitzar dades confidencials; així, doncs, es comprometen aspectes de la seguretat nacional quan aquests sistemes s'empren per a emmagatzemar dades crítiques del Govern. En el món del programari lliure, qualsevol programador pot revisar i comprovar que no s'hi ha introduït cap codi maliciós, i, al seu torn, qualsevol entitat pot afegir lliurement xifratge addicional a l'aplicació que faci servir per a protegir les seves dades.
L'empresa Mitre ha elaborat un estudi[19] per encàrrec del Departament de Defensa dels Estats Units on s'analitza l'ús del programari lliure i de codi obert en sistemes que es troben en producció en aquest departament. Les conclusions són clarament favorables a continuar incrementant l'ús del programari lliure, i se'n destaca la possibilitat que ofereix de solucionar errors de seguretat de manera immediata sense dependre d'un proveïdor extern. Segons aquest informe, hi ha més de 115 aplicacions de programari lliure en funcionament al Departament de Defensa, amb més de 250 exemples del seu ús en diferents entorns.
|
|
|
Actualment, les llengües minoritàries com el català, l'èuscar, el gallec o l'occità han tingut poques possibilitats de desenvolupar-se en el món del programari de propietat. Això s'esdevé perquè, per causa de la seva llicència, les traduccions només les pot fer o autoritzar el fabricant del programari. A més, tradicionalment, tant en el cas del català com en el de l'èuscar, les traduccions de sistemes operatius i paquets d'ofimàtica de Microsoft s'han fet a preus desorbitats.[20]
En el món del programari lliure aquestes llengües, i moltes altres, gaudeixen d'una bona salut. Els principals projectes lliures, com Open Office, KDE, Mozilla o GNOME,[21] tenen nombroses traduccions, com també moltes altres aplicacions, gràcies al fet que no necessiten autorització de cap propietari i qualsevol persona o institució pot fer-les. En canvi, en el programari de propietat només l'empresa productora té els drets per a fer-ne la traducció. A més, si el programa que traduïm no disposa de corrector ortogràfic en la nostra llengua podem desenvolupar el nostre corrector o adaptar-hi algun dels existents en el món del programari lliure.[22]
Finalment, cal destacar que cada vegada que es crea un nou recurs lingüístic en l'àmbit del programari lliure (una traducció, un diccionari, un glossari, etc.), aquest, pel fet de quedar a la disposició de tothom, es pot tornar a utilitzar en futures aplicacions. En el món del programari de propietat, cada traducció i recurs lingüístic creat està lligat al fabricant i a les seves restriccions d'ús.
|
|
|
A Internet sovint ens hem trobat amb creadors de llocs que només proven les seves pàgines amb Explorer, moltes vegades per desconeixement de l'existència i del grau d'implantació d'altres navegadors o, de vegades, simplement, perquè no consideren la compatibilitat com un tema important.
De fet, Internet ha creat els seus propis mecanismes per a evitar aquesta mena de situacions. El 1994 es va crear el World Wide Consortium (W3), que agrupa els principals fabricants de programari d'Internet, amb la missió principal de definir i promoure la creació d'estàndards per al Web. En realitat, quan parlem d'estàndards web ens referim gairebé sempre a les definicions i recomanacions d'aquest consorci, que ha aconseguit que pràcticament tots els navegadors moderns funcionin en un grau acceptable amb els estàndards més recents.
Això que hem vist que passa al Web, també s'esdevé en un àmbit molt important, que és l'intercanvi de dades entre aplicacions. Normalment es defineixen formats d'intercanvi que permeten operar entre elles. Malgrat que el desitjable seria que aquests formats, que contenen la nostra informació, fossin coneguts per tothom i que no tinguessin restriccions d'ús, de vegades poden tenir limitacions absurdes d'ús o simplement no estar documentats.
Els formats lliures garanteixen la llibertat dels usuaris per a intercanviar informació amb tothom independentment de l'aplicació que facin servir, ja que permeten a qualsevol programador desenvolupar programari que treballi amb aquests formats. Si, per exemple, utilitzem Microsoft PowerPoint per a una presentació, només tenen garantit l'accés amb totes les particularitats del document els usuaris d'aquest programa.
La restricció en l'accés de la informació a un determinat navegador o format representa una discriminació contra els usuaris dels altres navegadors o aplicacions. Les administracions públiques han de vetllar per a no discriminar cap plataforma de l'usuari i no afavorir cap fabricant especialment. De fet, es va aprovar recentment un reial decret[23] al Butlletí Oficial de l'Estat que regula els registres i les notificacions telemàtiques on s'estableix el compliment dels estàndards web.
|
|
|
La Xina sempre ha estat reticent a subcontractar projectes tecnològics a les grans multinacionals[24] i ha tingut una certa predisposició a la creació d'una indústria de programari pròpia. El Govern xinès finança des de fa uns quants anys la distribució RedFlag de Linux[25] i treballa en diversos projectes governamentals amb empreses locals i programari lliure. Diferents països, com França, el Brasil, l'Argentina o el Perú,[26] han portat a tràmit lleis per a afavorir l'ús del programari lliure en l'Administració pública. Hi ha, sens dubte, un debat referent a l'ús del programari lliure en l'Administració.
El Parlament Europeu ha adoptat darrerament una resolució que insta els països membres a promocionar els projectes de codi obert o programari lliure.[27] A Espanya hi ha hagut una única proposició de llei,[28] d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que va ser rebutjada al Congrés dels Diputats[29] el mes de setembre de 2002. Aquesta mateixa proposició de llei també va ser presentada per ERC al Parlament de Catalunya i rebutjada el 25 d'octubre de 2002. En el primer cas va tenir els vots en contra del Partit Popular, i en el cas català va tenir els vots en contra del Partit Popular i de Convergència i Unió.
La proposta de llei d'ERC instava el Govern i les empreses que n'estaven participades a emprar programari lliure, amb l'única excepció dels casos on no existissin solucions lliures, en els quals es podria utilitzar programari de propietat. Aquesta proposta també reclamava al Govern que exercís tasques de difusió i de cooperació amb experiències relacionades amb el programari lliure a Espanya i a altres països.
També hi ha hagut un gran nombre de mocions a favor del programari lliure, com la de Sant Bartomeu del Grau a Catalunya[30], la presentada pel grup socialista[31] al Parlament navarrès instant el Govern de Navarra a engegar un pla de desplegament de l'ús del programari lliure en l'àmbit de l'Administració, o la presentada per Coalició Canària[32] al Parlament de les Canàries favorable a l'ús del programari lliure. No obstant això, la majoria d'aquestes mocions i propostes no s'han materialitzat en fets concrets per la falta de partides pressupostàries i de plans específics d'execució.
|
|
|
| 4.
| El cas d'Extremadura |
Un dels casos d'ús de més èxit a Espanya ha estat el projecte LinEx,[33] desenvolupat per la Junta d'Extremadura i emmarcat en un projecte més ampli destinat a millorar l'alfabetització digital de la comunitat autònoma. En relació amb el programari lliure, el projecte ha creat una versió personalitzada del GNU Linux basada en la distribució Debian. Aquesta versió personalitzada s'ha distribuït pels centres d'ensenyament secundari, la Xarxa Tecnològica Educativa i la població en general per mitjà del Pla d'alfabetització tecnològica (PAT).
Gràcies al desplegament d'una solució basada en programari lliure, la Junta d'Extremadura calcula que ha aconseguit un estalvi directe de 48.000 euros per cada unitat docent, que és formada per 22 ordinadors.[34] Es tracta d'un cost gens menyspreable, si considerem que el programari s'ha instal·lat a més de 60.000 ordinadors en comptes del corresponent programari de propietat.
Darrerament la Junta d'Andalusia ha signat un conveni[35] de col·laboració amb la Junta d'Extremadura per a compartir experiències derivades del projecte extremeny LinEx, ja que a Andalusia s'instal·larà Linux a 15.500 ordinadors.[36]
|
|
|
| 5.
| El cas del Brasil |
El Govern brasiler va anunciar fa uns quants mesos que emprarà programari lliure a pràcticament totes les àrees del seu Govern, amb la qual cosa es convertirà en el primer executiu a escala mundial a fer un desplegament massiu d'aquest sistema en l'Administració pública.
Al Brasil, la indústria informàtica mou més de 3.000 milions de dòlars a l'any, dels quals pràcticament 1.000 van a parar als Estats Units en concepte de llicències de programari. El Govern de "Lula" aposta per la creació d'un teixit local d'empreses que donin solucions i serveis en programari lliure, de manera que es fomenti el desenvolupament local i es desvinculi la inversió pública de les grans multinacionals.
El mes de desembre de 2002, l'estat de Rio do Grande va ser el primer al Brasil a aprovar una llei a favor de l'ús del programari lliure en l'Administració pública. Ja fa temps que els més de tres milions i mig de clients del banc estatal de Rio do Grande do Sul es troben el pingüí (la mascota del sistema operatiu Linux) cada vegada que fan qualsevol operació als caixers automàtics, i és que en aquest estat les empreses públiques i les universitats comencen a funcionar exclusivament amb programari lliure.
Una part important de la responsabilitat de l'avanç del programari lliure al Brasil recau en la iniciativa "Software livre",[37] la qual impulsa des de fa un quant temps l'ús del programari lliure en l'Administració pública i ha organitzat el Fòrum Internacional de Programari Lliure, actualment ja en la seva cinquena edició. El projecte, de caràcter no governamental, treballa juntament amb l'Ajuntament de Porto Alegre, el Govern federal i altres seccions de l'Administració pública del Brasil per a l'expansió del programari lliure en les diferents àrees del Govern.
|
|
|
| 6.
| Conclusions |
Amb l'arribada d'Internet i els telèfons mòbils, el sector públic augmentarà els anys vinents la seva inversió tecnològica de manera molt considerable, per la qual cosa guanyaran encara molta més importància les polítiques relacionades amb l'adquisició de noves tecnologies per part de l'Administració. Mirar de reduir el debat de programari lliure o programari de propietat en l'Administració pública a una pura qüestió tècnica és tan absurd com renunciar a una política pròpia en el sector de les noves tecnologies.
La llibertat i el control que proporciona el programari lliure per a fer modificacions, distribuir-les i desvincular-se d'un sol proveïdor són atractives per a qualsevol Administració, que en cap cas hauria d'acceptar solucions tecnològiques per a les quals hi hagués un únic proveïdor.
El programari lliure representa una oportunitat sense precedents per al desenvolupament de la societat de la informació. Els exemples d'administracions públiques que comencen a combinar programari de propietat amb lliure o bé a fer servir programari lliure exclusivament, com els casos del Brasil o Extremadura, seran cada vegada més freqüents.
|
|
|
|
 | Manifest sobre l'ús del programari lliure en l'Administració pública: |
| |
|
|
| Campanya a favor del programari lliure en l'Administració d'HispaLinux: |
| |
|
|
| Projectes "Software livre" al Brasil: |
| |
|
|
| The Center of Open Source & Government: |
| |
|
|
| Projectes de llei en l'Administració pública al Perú: |
| |
|
|
| Free/Libre and Open Source Software: Survey and Study: |
| |
|
|
| Repercussió socioeconòmica del programari lliure: |
| |
|
|
| Linux en el sector públic europeu segons IBM: |
| |
|
|
| Linux en el sector públic segons IBM: |
| |
|
|
MAS, Jordi (2003). Programari lliure en el sector públic [article en línia]. UOC. [Data de consulta: dd/mm/aa].
<http://www.uoc.edu/dt/20325/index.html>
|
|
|
|
[Data de publicació: octubre de 2003]
|
| | |
