Les jornades "Les noves professions lingüístiques i literàries", organitzades pels Estudis d'Humanitats i Filologia de la UOC i que tingueren lloc el passat 11 de febrer de 2003 van constar de tres taules rodones: "Les noves professions dels filòlegs d'avui", "Què s'espera dels nous filòlegs?" i "Implicacions per a la formació lingüística i literària". En aquest document es recull en forma de crònica els aspectes que hem considerat més rellevants de les aportacions dels ponents i del subseqüent col·loqui en la taula "Què s'espera dels nous filòlegs?". Els participants responien al perfil de professionals que, tot i no tenir una formació filològica, acostumen a treballar amb filòlegs i a contractar-ne per a les seves empreses.
|
|
 |
| 1.
| Introducció |
En aquesta taula, on es trobaven dos historiadors, un advocat i un periodista, es va pretendre que cadascun d'ells expliqués quines eren les expectatives que tenen a l'hora de contractar filòlegs en les seves empreses. Tots quatre convidats, sensibles al món de la filologia, van exposar i debatre quines són les habilitats, els interessos, les actituds i els coneixements que demanen als filòlegs que treballen en els diferents àmbits empresarials que representen: el periodisme, el món editorial i el món de l'assessorament lingüístic i la comunicació audiovisual.
|
|
 |
| 2.
| La pluridisciplinarietat com a factor determinant |
Els membres de la taula rodona van ser Francesc Vallverdú (editor del Grup 62 i assessor lingüístic de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió de Catalunya), Marc Sagristà (gerent de les editorials del Grup Enciclopèdia Catalana que venen a les llibreries), Vicent Partal (director de Vilaweb) i Estanis Alcover (Director de Comunicació i Relacions Exteriors d'Hermes Comunicacions, empresa editora d'El Punt). En funcions de moderador va actuar l'editor d'Iniciatives a Internet de la UOC, Lluís Rius.
Cadascun dels quatre convidats va descriure quines eren les necessitats de les empreses en les quals treballen per, d'aquesta manera, evidenciar quines eren les habilitats que es demanen als filòlegs que contracten. Francesc Vallverdú va presentar el paper del filòleg d'inici del segle XXI tot contrastant-lo amb el dels anys seixanta: si en un principi tan sols es demanava que els filòlegs sabessin molta llengua per poder combatre el desconeixement general de català, ara, en l'àmbit concret de l'audiovisual, a més d'això es demana que sàpiguen adaptar la llengua a les diferents necessitats expressives, per a la qual cosa no només és necessari un alt coneixement de llengua sinó també un gran coneixement dels registres., dels nivells, etc. En general, un gran coneixement de la variació lingüística que, a més de saber posar en pràctica com a corrector, cal saber comunicar als professionals no filòlegs amb els quals es treballa.
En l'àmbit del món editorial d'Enciclopèdia Catalana, Marc Sagristà va fer una separació de les exigències que recauen en els filòlegs que treballen amb ell: en algunes ocasions se'ls demana , a més de bons coneixements de llengua, saber treballar els continguts dels textos que no tan sols han de corregir, sinó que també han de crear; en d'altres, com també van compartir la resta de participants, el treball se centra en l'assessorament entès no només com a segell de qualitat lingüística sinó també com a capacitat de formar altres autors.
Vicent Partal va expressar també la pluridisciplinarietat i la capacitat d'adaptació que ell demana als nous filòlegs que comencen a treballar a Vilaweb. El director d'aquesta publicació electrònica va destacar dos aspectes imprescindibles per al desenvolupament d'un bon treball: la complementarietat entre coneixements de llengua/llengües i d'informàtica, i la importància de l'estil a l'hora de redactar. Amb diversos exemples concrets extrets del treball quotidià, Vicent Partal va argumentar la importància de combinar els coneixement d'informàtica i de diverses llengües per poder reconvertir el que s'ha anomenat fins ara lingüística computacional en lingüística "creativa", a més d'exposar la importància del filòleg com a estilista, com a persona capaç de donar cohesió i unitat al text, més enllà de la capacitat de detecció d'errors que ja ofereixen els correctors informàtics. Finalment va afirmar que el perfil més interessant era aquell que trenca les barreres entre el documentalista, el filòleg i el periodista.
En la seva intervenció, Estanis Alcover va situar les expectatives que tenen a Hermes Comunicacions en el marc de la concepció particular d'un diari com El Punt, el qual pretén, a més d'oferir un estil periodístic propi, un respecte a la varietat lingüística de cada àrea dialectal on s'edita. Per a aconseguir-ho, es demana: domini dels fonaments lingüístics, capacitat d'adaptació a la immediatesa d'un producte diari, coneixement de la terminologia específica de diferents àmbits sobre els quals s'haurà de redactar i assessorar (política, economia, etc.) i habilitats per poder fer de "tutor-assessor" als periodistes que escriuen les notícies.
|
|
|
| 3.
| Filòlegs, autors, correctors o assessors? |
A partir d'aquestes primeres consideracions generals el moderador va evidenciar la necessitat que tenen les empreses d'incorporar filòlegs amb bons coneixements de llengua/llengües, i amb una formació teòrica i pràctica que abraci més d'una disciplina (filologia, informàtica, periodisme, assessorament, etc.).
Després d'aquesta reflexió, Marc Sagristà va aprofitar per aprofundir l'explicació de la particularitat del cas d'Enciclopèdia Catalana, en el qual, segons ell, és molt clar i evident que el filòleg, a més de desenvolupar tasques de corrector, també ha de tenir altres capacitats. En la secció de diccionaris va destacar la necessitat de tenir coneixements de lexicografia i estar disposat a ser autor/a d'una obra a la qual s'ha de donar una estructura, un estil i uns continguts que la converteixin en model, ja que cada diccionari, segons Marc Sagristà, necessita un model diferent segons el públic al qual s'adreça. Quant als llibres de text d'ensenyament de català i literatura, al filòleg que treballa a Enciclopèdia Catalana se li demana que, a més de fer d'autor, tingui experiència docent.
En parlar de la tasca d'assessorament i correcció, aquest convidat va remarcar la importància de saber entendre el model sobre el qual es treballa per poder adequar-s'hi sense dificultats, a més de la necessitat de reconvertir el corrector lingüístic en assessor i orientador cultural.
En darrer lloc, al filòleg com a corrector lingüístic d'obres literàries se li demana capacitat per poder detectar i corregir errors sense distorsionar ni trair el text original, motiu pel qual ha de treballar conjuntament amb l'autor i no aplicar un model previ (com sí que ha de fer en les feines específiques comentades anteriorment).
Arribats en aquest punt, Lluís Rius va aprofitar la menció que s'havia fet de la relació entre autors literaris i correctors per demanar directament a Francesc Vallverdú què demanava a un assessor lingüístic com a escriptor, i aquest va respondre tot recordant la seva experiència a Edicions 62, i reiterant algunes de les consideracions que ja s'havien anat fent en la taula rodona: va dir que el filòleg i assessor ha de saber trobar uns criteris adequats al moment (que no són els mateixos, va afirmar, ara que fa quaranta anys) i saber-los comunicar a l'autor. Així, deia, el corrector ha de saber assessorar de manera que no generi conflicte i, alhora, saber formar l'escriptor amb el qual treballa.
|
|
|
| 4.
| L'adequació a les necessitats específiques de l'empresa i el treball en grup |
Després de referir-se al cas concret dels correctors-assessors, Vallverdú va reclamar que els filòlegs que comencen a treballar en una empresa han de saber, abans que res, "on es posen" i quines són les necessitats del mitjà, que normalment són múltiples i de les quals cal saber el suficient per poder col·laborar amb altres professionals. En el cas concret de filòlegs que treballen a televisió i ràdio va esmentar la importància de la detecció auditiva d'errors lingüístics i, de nou, la conveniència del treball en grup.
Atesa la referència explícita que es va fer als mitjans de comunicació, Vicent Partal va tornar a prendre la paraula per destacar els dos grans valors que es consideren imprescindibles per a tots els treballadors de Vilaweb, entesos aquests no només com a filòlegs sinó com a especialistes en textos i en comunicació: en primer lloc va mencionar el valor de la qualitat de la notícia i en segon lloc el valor de la rapidesa. Enmig d'aquests dos valors, el director de Vilaweb va considerar la correcció lingüística com el "plus de qualitat" que s'ha de sumar a una bona notícia per fer que un mitjà de comunicació tingui èxit, i va posar com a exemple paradigmàtic el cas de la BBC. Segons Partal, els catalans som experts en allò que ens preocupa, i la pluralitat lingüística i cultural del panorama actual ens fa reflexionar i buscar sortides positives. Aquest argument va ser el que va aprofitar per reclamar la generació d'"industries de la pluralitat cultural", en les quals hauria de ser molt important el paper dels filòlegs, com a coneixedors de diverses llengües, i com a persones capacitades per "posar-les en contacte".
El moderador Lluís Rius, en veure que cadascun dels participants havia anat exposant alguns aspectes més concrets del treball en les seves empreses, va convidar Estanis Alcover a aprofundir una mica més en l'exposició de la formació i les habilitats que es demanen als filòlegs d'Hermes Comunicacions.
L'adequació de la llengua a la normativa, l'aplicació dels criteris del llibre d'estil de El Punt i el respecte a les diferents varietats dialectals de la llengua catalana van tornar a ser l'eix de la seva intervenció, però va voler deixar clar que, si bé és fàcil explicar-ho, es fa difícil posar-ho en pràctica. Per això Hermes va passar de fer exàmens de llengua als periodistes que volien treballar amb ells i de donar incentius econòmics als que feien menys errors lingüístics a demanar als filòlegs que s'adaptessin als criteris del llibre d'estil i a l'estil del periodista per tal d'assolir un equip de professionals acostumats a treballar conjuntament.
|
|
|
| 5.
| Qui pot fer d'assessor lingüístic? |
Una vegada oberta la paraula al públic assistent, Joan Costa –de la UPF– va demanar als convidats si els filòlegs eren els únics que podien fer d'assessors lingüístics. Francesc Vallverdú va exposar el cas de la darrera convocatòria que TV3 havia publicat per contractar assessors, en la qual es demanava, en primer lloc, llicenciats en filologia catalana amb cursos d'especialització o amb experiència en assessorament, i, en segon lloc, llicenciats en general amb experiència, sempre amb una valoració molt positiva del coneixement d'altres llengües.
De mica en mica es va anar posant de manifest que les empreses no prioritzen els filòlegs per davant d'altres llicenciats a l'hora de fer d'assessors, però sí que es va fer evident que un llicenciat en filologia catalana que complementés la seva formació amb altres capacitats i competències és un bon candidat a ocupar aquests llocs de treball. En aquests sentit, Vicent Partal va afirmar que en l'àmbit de la comunicació i les noves tecnologies no es demana quin títol tenen els aspirants a una feina sinó "què saben fer". Afirmació que va recolzar el moderador Lluís Rius, que en la seva experiència d'editor d'Iniciatives a Internet de la UOC trobava molt sovint punts de confluència en la pràctica professional de filòlegs, traductors i documentalistes. Marc Sagristà, però, va voler puntualitzar que sí que es demana una especialització quan es parla d'autors que no només fan feina d'assessorament sinó que també pensen i redacten el contingut del text final.
El públic també va intervenir per expressar les pròpies experiències ja que entre ells hi havia moltes persones que podien enriquir el debat amb les seves aportacions.
Imma Sánchez, cap del Servei Lingüístic de la UOC, va explicar que la seva experiència li demostrava l'alt rendiment dels llicenciats en filologia clàssica però també la d'altres titulats amb experiència i amb capacitat d'adaptació. En el seu cas, segons va explicar, la formació continuada oferta per la mateixa empresa era molt important per a la millora de la qualitat del treball dels correctors i assessors.
Aquesta intervenció va anar seguida per la de Mercè Piqueras, vocal de Lexicografia a la Secció Catalana de Biologia, la qual va exposar la necessitat de la formació lingüística en els plans docents d'estudis de caire científic.
|
|
|
| 6.
| La retribució econòmica |
Cap al final de la taula rodona i del torn de preguntes del públic, Elisabet Poc, estudiant de Filologia Romànica a la UdG, i Xavier Villalba, professor de la llicenciatura de Filologia Catalana a la UAB, van demanar si la retribució augmentava en el cas d'aquells filòlegs que responien al perfil pluridisciplinar que havien reclamat els convidats des de la taula. La resposta la va donar Marc Sagristà i Vicent Partal. El primer va explicar que el món de l'edició en llengua catalana és difícil perquè el mercat i els guanys són petits, la qual cosa fa que els preus que es paguen siguin els "preus de mercat"; i el segon va voler contrastar el pessimisme relatiu a la qüestió econòmica tot dient que la segona persona en l'escala econòmica de Vilaweb és el filòleg que treballa com a cap d'assessorament lingüístic de l'empresa.
|
|
|
| 7.
| La relació entre empreses i universitats |
Les darreres qüestions debatudes en la taula rodona "Què s'espera dels nous filòlegs" va ser introduïdes per Isidor Marí, director dels Estudis d'Humanitats i Filologia de la UOC, que va preguntar, primer, si existia algun tipus de col·laboració entre empreses i organitzacions ocupadores de filòlegs i les universitats que els formen i, en segon lloc, què era allò que els convidats demanaven als formadors de filòlegs.
Marc Sagristà va respondre la primera de les preguntes tot explicant que la manca de recursos econòmics de les empreses editorials catalanes fa difícil la col·laboració amb universitats, i que les vegades que s'ha intentat els costos han estat molt majors que els beneficis finals. Partal va voler completar aquesta resposta expressant el seu desacord amb les col·laboracions que ofereixen moltes empreses, conjuntament amb les universitats, per incorporar becaris que no tenen cap tipus de retribució econòmica. Segons ell, si la col·laboració és sinònim d'explotació, ni les empreses ni les universitats no haurien de permetre que s'anomenés "formació de filòlegs" aquest tipus d'acords.
Finalment, Francesc Vallverdú i Vicent Partal van cloure la taula rodona responent la segona de les preguntes d'Isidor Marí. Vallverdú va explicar que allò que es demana als formadors per part d'institucions com TV3 no només fa referència als coneixements i al domini de l'estàndard escrit –pressuposat en tots els filòlegs– sinó també de l'estàndard oral. I Vicent Partal va fer explícita la importància i la necessitat que els formadors dels filòlegs els engresquin a "llegir molt" per tal que sàpiguen fer amb qualitat la feina amb què s'hauran d'enfrontar en el dia a dia.
|
|
|
|
 | Conclusions de la jornada "Les noves professions lingüístiques i literàries" |
| |
|
|
| Les noves professions dels filòlegs d'avui: crònica de la taula rodona |
| |
|
|
| Implicacions per a la formació lingüística i literària: crònica de la taula rodona |
| |
|
|
| De què serveix la filologia? Les noves professions lingüístiques i literàries: síntesi del debat |
| |
|
|
| Web de les sortides professionals als estudis de les universitats catalanes (DURSI. Generalitat de Catalunya). Filologia catalana. |
| |
|
|
| Web de les sortides professionals als estudis de les universitats catalanes (DURSI. Generalitat de Catalunya). Lingüística. |
| |
|
|
| Síntesi i conclusions del Llibre Blanc de les Indústries Culturals de Catalunya, dirigit per Lluís Bonet |
| |
|
|
| La mort de les humanitats. Articles d'opinió del prof. Raffaele Pinto, consultor de la UOC i professor de la UB |
| |
|
|
| Imatges i paraules. Article d'opinió del prof. Raffaele Pinto, consultor de la UOC i professor de la UB |
| |
|
|
| Filosofia i lletres. Article d'opinió del prof. Raffaele Pinto, consultor de la UOC i professor de la UB |
| |
|
|
| Seminari "Computer, Letteratura e Filologia" (Università di Roma "La Sapienza", novembre de 1999). |
| |
|
|
| § Is there a hope for the Humanities in the 21st Century? Assaig de Susan Bassnet (University of Warwick, UK) |
| |
|
|
| Conclusions de la Trobada "Titulaciones de filología: reflexiones y propuestas en el contexto español y europeo" (Universitat d'Alacant, 2002). |
| |
|
|
| Estudis de Filologia a la UOC |
| |
|
|
| Estudis d'Humanitats a la UOC |
| |
|
|
|
|
[Data de publicació: febrer de 2003]
|
| | |
