La jornada "Les noves professions lingüístiques i literàries", organitzada pels Estudis d'Humanitats i Filologia de la UOC, que va tenir lloc el passat 11 de febrer de 2003, va constar de tres taules rodones: "Les noves professions dels filòlegs d'avui", "Què s'espera dels nous filòlegs" i "Implicacions per a la formació lingüística i literària". En aquest document recollim en forma de crònica els aspectes que hem considerat més rellevants de les aportacions dels ponents de la tercera taula, "Implicacions per a la formació lingüística i literària", i del col·loqui subsegüent. Els participants eren tres professors implicats en la preparació de futurs filòlegs o en la formació continuada dels qui ja ho són, i una estudiant de filologia.
|
|
 |
| 1.
| Introducció |
A la taula rodona "Implicacions per a la formació lingüística i literària", que va tenir lloc l'11 de febrer de 2003 en el marc de la jornada "Les noves professions lingüístiques i literàries", organitzada pels Estudis d'Humanitats i Filologia de la UOC, s'hi van aplegar quatre representants d'institucions que duen a terme activitats de formació lingüística o literària, amb l'objectiu de compartir les seves experiències en aquest àmbit. Els participants havien estat convidats a reflexionar sobre la formació de tipus lingüístic o literari que s'ofereix avui des d'instàncies diverses, tot valorant-ne tres aspectes: (1) les transformacions que s'hi han produït en els darrers anys, (2) les mancances o els excessos que s'hi observen i (3) les vies de cooperació dels formadors amb els ocupadors per a millorar la formació inicial i permanent dels professionals lingüístics i literaris.
Tanmateix, les vies de reflexió que es van obrir en aquesta taula van veure's condicionades per la seva ubicació en el programa de la jornada. Pel fet de ser la darrera, la taula "Implicacions per a la formació lingüística i literària" estava a resultes dels aspectes que haguessin aparegut a les dues del matí: "Les noves professions dels filòlegs d'avui" i "Què s'espera dels nous filòlegs".
|
|
 |
| 2.
| Formar en la polivalència i la capacitat d'adaptació |
Els membres de la taula van ser Marcel Fité (cap de la Secció de Normalització Lingüística de l'Institut de Ciències de l'Educació de la UB), Mercè Solé (cap del Servei d'Ensenyament del Consorci per a la Normalització Lingüística i tutora de la UOC), Joana Alba Cercós (estudiant del grup pilot de filologia catalana de la UOC, llicenciada en dret i treballadora del Departament de Justícia i Interior de la Generalitat de Catalunya) i Laura Borràs (professora de la UOC, on coordina les àrees de Teoria de la literatura i literatura comparada i de Literatura medieval, i directora del grup internacional de recerca HERMENEIA, sobre connexions entre els estudis literaris i les tecnologies digitals). Va actuar com a moderador Narcís Figueras, professor de la UOC, coordinador de les àrees de Llengua i literatura llatines i món clàssic i de Literatura catalana moderna.
Figueras va obrir la sessió reprenent les dues idees fonamentals que es desprenien de les taules del matí. D'una banda, a la primera, integrada per professionals amb formació filològica que actualment treballen en àmbits relacionats amb la llengua o la literatura, el moderador va recordar que s'havia fet molt d'èmfasi en la bondat de combinar uns fonaments lingüístics i literaris ferms amb una gran capacitat d'adaptació. D'altra banda, a la segona taula, els ocupadors havien perfilat un model de filòleg d'una gran polivalència: expert en la redacció de textos orals i escrits, capaç no només de corregir sinó també d'assessorar lingüísticament, hàbil en el treball en equip i en el diàleg amb els professionals d'altres àmbits, equipat amb una bona base lingüística i literària i, alhora, amb una sensibilitat i un bagatge ampli de coneixements que li permeten vetllar per la qualitat cultural dels textos.
Tenint en compte aquestes reflexions prèvies, Narcís Figueras va plantejar una pregunta a la taula: Com hem de formar els filòlegs perquè tinguin la capacitat d'adaptació que els professionals han considerat tan necessària i la polivalència que els ocupadors han demanat?
|
|
|
| 3.
| Els filòlegs que van haver d'aprendre a ser professors de llengua |
El primer a explicar la seva trajectòria va ser Marcel Fité. Format en llengua castellana, va descobrir el català quan li va venir a les mans la gramàtica Signe. Va començar a interessar-se per la llengua, i la lectura d'obres com Tirant lo blanc i Vida i mort de Jordi Freginals li va fer néixer l'interès per la literatura. Va decidir estudiar filologia catalana, perquè volia conèixer aquella cultura que li havien amagat, però no pensava que s'hi dedicaria professionalment. En aquella època, però, hi havia una gran necessitat de filòlegs catalans que poguessin donar formació de llengua als mestres. Això va fer que ja abans d'acabar la carrera tingués feina i que aviat es trobés organitzant cursos de reciclatge de català.
Segons va recordar Fité, quan va estudiar filologia la carrera estava limitada a continguts i no comprenia l'ensenyament d'habilitats. Estudiaven la llengua considerada en si mateixa i per ella mateixa, possiblement perquè era una època en què hi havia un gran afany d'elevar l'estudi lingüístic a la categoria de ciència. Molts dels que llavors van acabar filologia van anar a parar a l'ensenyament secundari i, malgrat que no havien fet cap exposició oral en tota la carrera, es van trobar que, de cop, havien d'enfrontar-se a una aula.
Els filòlegs d'aquell moment, doncs, la formació pedagògica dels quals era nul·la, s'havien de preparar per a ser professors de llengua. Havien d'adquirir molts coneixements: com programar l'acció docent, com seleccionar materials, com seqüenciar la feina i els continguts, com avaluar, etc. A més, però, sovint els filòlegs destinats a l'ensenyament secundari també havien d'exercir com a tutors i, per tant, necessitaven conèixer les característiques dels adolescents, disposar de nocions de psicologia, coordinar-se amb la resta de professors i tenir en compte les característiques del centre i de l'entorn en què estava situat. Era tot un repte i el que realment els va servir per a sortir-se'n va ser tenir inquietuds culturals i de formació.
Actualment Fité es dedica al reciclatge per a mestres, a la formació de formadors, i considera que, a banda dels cursos, és fonamental muntar altres activitats: col·loquis que posin en relació els professors de literatura amb els escriptors, grups de treball sobre el tractament de la immigració a les aules, seminaris de reflexió sobre l'ensenyament integrat de llengües, etc. D'altra banda, també considera molt necessària la tasca d'assessorament als centres, que és un servei molt sol·licitat i que demana saber escoltar, facilitar la recerca conjunta de les respostes i proporcionar eines.
|
|
|
| 4.
| Quan tens els coneixements, has d'aprendre què fer-ne |
La següent participant a intervenir va ser Mercè Solé, que va exposar la seva experiència al Consorci per a la Normalització Lingüística. Solé va recordar que, en acabar la carrera, els seus companys filòlegs i ella van sortir amb una bona formació lingüística, ja que realment sabien la llengua, però, en canvi, no sabien què fer d'aquells coneixements. Amb el temps i l'experiència van anar veient, a poc a poc, què podien fer-ne. I, en realitat, encara ho van descobrint ara, perquè la societat no és estàtica sinó dinàmica i constantment els toca aprendre a adaptar-se a noves necessitats.
Una de les vessants més conegudes de la feina del Consorci per a la Normalització Lingüística és la impartició de cursos de català per a adults. Al principi, els filòlegs encarregats d'aquesta docència van trobar-se amb uns problemes similars als ja exposats per Fité: sabien què volien ensenyar, però no sabien com calia fer-ho. Al començament, doncs, reproduïen el model en el qual ells mateixos havien estat formats i proporcionaven continguts al marge dels processos, fins que van acumular prou recursos pedagògics per a modificar aquest esquema.
La també tutora de la UOC va destacar un altre aspecte que considera rellevant de la feina del Consorci: les funcions de mediació de llengua per a la sistematització dels usos lingüístics en organitzacions i sectors professionals. Els filòlegs actuen d'intermediaris entre el text que elabora l'autor i el text que ha de ser publicat. Aquesta mediació va més enllà de la correcció d'errades, ja que persegueixen que l'usuari sigui conscient dels seus errors i volen ajudar-lo a avançar en el seu procés de formació. La mediació, doncs, té també una funció didàctica clara.
Tenint en compte les seves activitats professionals i les mancances que ha trobat en la seva pròpia formació a l'hora de desenvolupar-les, Solé va valorar molt positivament que el pla d'estudis de filologia catalana de la UOC contingui assignatures com Assessorament i serveis lingüístics i Edició de textos i que tingui prevista una optativa sobre la metodologia de l'ensenyament de la llengua a diferents perfils d'alumnes. Totes aquestes assignatures ajuden l'estudiant a plantejar-se molts aspectes que li seran de gran utilitat quan entri en el món laboral.
En aquest sentit, Mercè Solé va insistir en la necessitat de millorar les relacions entre les institucions docents i les institucions ocupadores vinculades a la filologia i va reclamar la incorporació en els plans d'estudis d'ensenyaments molt pràctics. Va suggerir que la relació entre món acadèmic i àmbit professional es podia fer, per exemple, amb beques, que tenen un gran valor com a element formador.
|
|
|
| 5.
| Estudiar filologia: creixement personal i plusvàlua laboral |
La intervenció de Joana Alba Cercós va iniciar-se amb el recordatori d'unes dades que el director del Programa de Filologia Catalana de la UOC, Joan Pujolar, havia donat en la presentació de la jornada: el 50% dels darrers matriculats en aquesta carrera a la UOC declara que la fa perquè vol créixer personalment, mentre que l'altre 50% diu que estudia filologia catalana perquè aspira a aconseguir una millora professional. Cercós va manifestar que, en el seu cas, no sabria en quin dels dos grups situar-se, ja que estudia filologia perquè li comporta un enriquiment personal però, alhora, perquè considera que haver estudiat filologia és una plusvàlua en qualsevol àmbit en què es treballi. L'estudiant de la UOC va remarcar que la paraula s'utilitza en totes les feines i carreres professionals i, per tant, considera que tots som una mica filòlegs.
Fet aquest recordatori, la intervenció va continuar reprenent una idea expressada per Jaume Cabré, a la primera taula rodona del matí, quan afirmava que la universitat ha d'ensenyar el filòleg a saber llegir i escriure. Joana Alba Cercós va fer èmfasi en aquest paper formador dels estudis universitaris de filologia, que han d'oferir a l'estudiant la possibilitat d'ésser més crític i de poder-ho raonar tot amb paraules. En aquest context, el professor hauria de tenir la funció d'orientar l'estudiant, d'obrir-li els ulls i de fer-li veure camins.
D'altra banda, els estudis de filologia han de tenir la capacitat de canviar per a adequar-se a les transformacions que s'han produït en l'àmbit social i econòmic i han de renovar-se tenint en compte les exigències del món laboral cap als filòlegs: capacitat contínua d'adaptació, domini de les noves tecnologies i multidisciplinarietat. En aquest sentit, va lloar el plantejament de la carrera de filologia catalana a la UOC: d'una banda, per combinar el llibre amb l'hipertext, el pòsit cultural amb les noves tecnologies i, de l'altra, per haver establert un itinerari en què tot estudiant veu un ventall ampli d'assignatures lingüístiques i literàries, que és el primer pas cap a la multidisciplinarietat. A més d'això, el fet que els estudiants de filologia catalana de la UOC estiguin majoritàriament entre els 30 i els 50 anys i tinguin ja una formació sòlida de base potencia molt el profit que poden treure d'aquests estudis.
Per acabar, Cercós va incidir en les possibilitats que ofereix el món laboral al filòleg que hi està atent i va posar dos exemples concrets vinculats a l'administració pública: el progressiu desenvolupament de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, que incrementa la necessitat de terminòlegs, i la creació per part de la Generalitat de Catalunya d'un Registre de Traductors i Intèrprets Jurats, ja que en un àmbit encara poc catalanitzat com és el de la justícia sovint en sorgeix la necessitat. A més, Cercós va destacar la vàlua de tenir un filòleg en qualsevol empresa, ja que la correcció i adequació dels textos amb què aquesta es presenta a la societat contribueix, i molt, a donar-li una imatge positiva, de qualitat, de feina ben feta.
|
|
|
| 6.
| No em diguis quin títol tens, sinó què has llegit |
La darrera a intervenir va ser Laura Borràs, que va repassar la seva trajectòria com a docent. Aquesta s'inicia quan, just llicenciada en filologia catalana per la UB, va obtenir una beca d'FPI del Ministeri i, mentre preparava el doctorat en filologia romànica, van assignar-li docència. Davant aquest repte, va proposar-se fer les classes com a ella li hauria agradat rebre-les i aquesta segueix sent la seva guia encara avui.
La UOC va suposar-li un nou repte: aprendre a ensenyar literatura en una universitat en xarxa. El fet de ser una universitat de nova creació va fer que calgués omplir de contingut unes assignatures que només tenien títol. Aquest era el marc idoni perquè els professors de la UOC, formats en altres universitats, assagessin de resoldre les mancances que havien detectat en la formació rebuda per ells mateixos a la seva universitat d'origen. La necessitat d'actualitzar la disciplina filològica i de tendir a la transversalitat, a la multidisciplinarietat, els va portar a incorporar continguts nous, alhora que a projectar una nova mirada sobre els ensenyaments tradicionals. És especialment remarcable la sensibilitat que es va tenir cap a les noves professions lingüístiques i literàries, que queda reflectida per la inclusió en el pla d'estudis d'assignatures com Edició de textos, Teoria i pràctica de la traducció, Tecnologies del llenguatge, Lingüística computacional, Ordre i cànon, Poesia catalana actual o Temes de literatura universal.
Borràs va elogiar la polivalència i la capacitat d'adaptació que fins ara han tingut els filòlegs per anar-se obrint a nous escenaris i es va mostrar convençuda que en els estudiants de filologia catalana que s'estaven formant a la UOC requeien les capacitats que s'havien demanat des de les taules rodones del matí. En aquest sentit, va remarcar que la titulació de filologia catalana de la UOC parteix d'una base que considera tant la llengua com la literatura, amb un ventall de matèries planificades tenint en compte tot el conjunt del pla d'estudis, per a cadascuna de les quals l'estudiant està avesat a compaginar dues visions, la de l'autor que ha elaborat els materials i la del consultor que porta l'acció docent.
Reprenent uns mots de Partal, a la segona taula rodona del matí, quan aquest va demanar als formadors de filòlegs que els ensenyessin a llegir i va explicar que, quan ha d'ocupar algú, el primer que li pregunta no és "quin títol tens?" sinó "què has llegit?", la professora de la UOC va remarcar la importància d'ensenyar a llegir, perquè equival a ensenyar a pensar, a formar el judici crític de les persones, i va recordar la sentència de Protàgores que diu "qui té la paraula té l'espasa", per posar de manifest que el text -oral i escrit- és la nova matèria primera del nou ordre social i cultural, amb la qual cosa el menysteniment generalitzat de la literatura és més que preocupant. Borràs va defensar que cal canviar la manera d'ensenyar. No només s'han d'ensenyar dades, perquè a aquestes ja hi poden accedir els estudiants pel seu compte i cada cop més fàcilment. Els estudiants han de poder obtenir del professor el que no poden trobar en un altre lloc: cal ensenyar-los a llegir, guiar-los en la lectura, comentar textos, etc.
|
|
|
| 7.
| Els Països catalans no tenen onze milions de filòlegs |
Després de la intervenció dels quatre convidats, Figueras va donar pas al torn obert de paraules. El va iniciar ell mateix, a propòsit del suggeriment fet des de la taula d'incrementar les assignatures pràctiques, recordant que Xavier Villalba, professor de la UAB, en la sessió del matí havia manifestat la inquietud perquè el fet de pensar excessivament en la sortida professional pogués reduir els continguts, els fonaments de la carrera.
En la següent intervenció, Oriol Camps, responsable de la Unitat d'Assessorament Lingüístic de Catalunya Ràdio, va voler respondre l'al·lusió al tema dels becaris: va exposar que lamentablement la quota de becaris està bastant exhaurida i va valorar molt positivament el caràcter formatiu de les beques. D'una banda, Camps va remarcar que les beques serveixen per a aplicar a textos reals els coneixements teòrics que els estudiants estan aprenent a la carrera i, d'altra banda, va incidir en el fet que les beques fan treballar els futurs filòlegs en una situació real de feina i aquest aprenentatge els resulta molt important.
Posteriorment va intervenir Marta Xirinachs, responsable de la Secció d'Assessorament i Llenguatges d'Especialitat de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. En primer lloc, va fer una precisió sobre l'origen del Registre de Traductors i Intèrprets Jurats de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que va ser creat el 1994, quan el govern central va traspassar a la Generalitat les competències que li permeten habilitar traductors i intèrprets jurats. En segon lloc, va plantejar el tema de la consideració social de les professions lligades a la filologia catalana i va enumerar diverses actituds que no ens afavoreixen: el ressò que s'ha fet de la disminució d'estudiants de filologia catalana, la difusió de la imatge que el català és més difícil que una altra llengua (com es desprenia del capítol de Plats bruts emès el dia abans) o l'afirmació que en certa manera tots som filòlegs. Sobre aquest darrer aspecte, Xirinachs va insistir en la necessitat de prestigiar aquests estudis i va defensar que calia aclarir quines són les parcel·les professionals a les quals cal accedir a través d'una llicenciatura en filologia catalana i no de cap altra.
La següent intervenció va fer-la Jaume Casassas, enginyer en telecomunicacions i estudiant de filologia catalana de la UOC, el qual va plantejar que mentre els ensenyants en llengua catalana de la matèria X siguin lingüísticament menys competents que els ensenyants en llengua castellana de la mateixa matèria, els estudiants sortiran amb un dèficit afegit d'aquesta llengua.
La filòloga Marta Torres va manifestar la seva preocupació per la manca de renovació de les filologies a les universitats presencials, en les quals no hi ha assignatures sobre la redacció de textos per a web o la correcció en línia, i va assenyalar dues conseqüències d'aquest fet. D'una banda, molts estudiants de filologia no saben res de les noves tecnologies, perquè no se'ls ha donat aquesta formació en els plans d'estudis regulars, i quan acaben la carrera pensen que només poden fer dues coses: o bé dedicar-se a l'ensenyament, que sovint no els agrada, o bé dedicar-se a la correcció en condicions molt precàries. D'altra banda, els estudiants que s'han procurat aquesta formació tenen dificultats, perquè les empreses no demanen mai un filòleg per a mantenir una pàgina web, ja que no creuen que ho pugui saber fer. Com a conclusió, Torres va plantejar l'existència d'una fractura digital que afecta els estudiants de lletres, que queden al marge d'aquests coneixements: ni se'ls dóna aquesta formació, ni s'espera que la tinguin, ni ells mateixos no veuen les possibilitats de les noves tecnologies en l'estudi de la llengua i la literatura.
|
|
|
| 8.
| La primera tasca del filòleg: treure's complexos i perdre les resistències davant de les noves tecnologies |
Després de les intervencions dels assistents, hi va haver una darrera aportació d'alguns dels membres de la taula. Laura Borràs va fer una doble crida als filòlegs: d'una banda, els va recomanar de treure's els complexos del damunt i, de l'altra, els va convidar a perdre les resistències davant de les noves tecnologies de la comunicació i la informació i a buscar-se la formació que els manqui en aquest àmbit, perquè cada cop esdevé més necessari.
Narcís Figueras va precisar que cal no confondre la familiaritat amb el món tecnològic i el domini del programari que pot servir als filòlegs per als seus estudis i la seva feina. Així, no n'hi ha prou de tenir familiaritat amb l'ordinador, poder fer anar un processador de textos i utilitzar el correu electrònic, sinó que cal conèixer les eines i els recursos que proporcionen les tecnologies de la informació i la comunicació per a diferents tasques filològiques: corregir, assessorar o fer docència a secundària.
Marcel Fité va reconèixer l'existència d'un cert desprestigi de la llengua i del seu estudi, possiblement perquè els mateixos filòlegs no l'hem sabut defensar: sovint diem que la llengua serveix per a comunicar-nos, però no manifestem un altre fet que és fonamental, que la llengua estructura el pensament. Per això, l'estudiant que va malament de llengua va malament també de les altres matèries. I per això també la falta de capacitat de diàleg té relació amb la violència. Fité va recordar que hi ha una situació problemàtica als instituts, però va fer notar que d'aquí uns anys hi haurà un contingent nombrós de professorat, que ara té entre 50 i 60 anys, que arribarà a l'edat de la jubilació, i aquest fet provocarà una renovació generacional que serà molt positiva per a l'ambient dels instituts i també per a les possibilitats laborals dels filòlegs.
Finalment, Joana Alba Cercós va prendre la paraula per a insistir en el fet que estudiar filologia catalana dóna un valor afegit per a qualsevol feina que tingui a veure amb la comunicació i l'edició.
|
|
|
|
 | Conclusions de la jornada "Les noves professions lingüístiques i literàries" |
| |
|
|
| Les noves professions dels filòlegs d'avui: crònica de la taula rodona |
| |
|
|
| Què s'espera dels nous filòlegs: crònica de la taula rodona |
| |
|
|
| De què serveix la filologia? Les noves professions lingüístiques i literàries: síntesi del debat |
| |
|
|
| Web de les sortides professionals als estudis de les universitats catalanes (DURSI. Generalitat de Catalunya). Filologia catalana. |
| |
|
|
| Web de les sortides professionals als estudis de les universitats catalanes (DURSI. Generalitat de Catalunya). Lingüística. |
| |
|
|
| Síntesi i conclusions del Llibre Blanc de les Indústries Culturals de Catalunya, dirigit per Lluís Bonet |
| |
|
|
| La mort de les humanitats. Articles d'opinió del prof. Raffaele Pinto, consultor de la UOC i professor de la UB |
| |
|
|
| Imatges i paraules. Article d'opinió del prof. Raffaele Pinto, consultor de la UOC i professor de la UB |
| |
|
|
| Filosofia i lletres. Article d'opinió del prof. Raffaele Pinto, consultor de la UOC i professor de la UB |
| |
|
|
| Seminari "Computer, Letteratura e Filologia" (Università di Roma "La Sapienza", novembre de 1999). |
| |
|
|
| § Is there a hope for the Humanities in the 21st Century? Assaig de Susan Bassnet (University of Warwick, UK) |
| |
|
|
| Conclusions de la Trobada "Titulaciones de filología: reflexiones y propuestas en el contexto español y europeo" (Universitat d'Alacant, 2002). |
| |
|
|
| Estudis de Filologia a la UOC |
| |
|
|
| Estudis d'Humanitats a la UOC |
| |
|
|
|
|
[Data de publicació: febrer de 2003]
|
| | |
