La jornada "Les noves professions lingüístiques i literàries", organitzada pels Estudis d'Humanitats i Filologia de la UOC i que va tenir lloc el passat 11 de febrer de 2003, va constar de tres taules rodones: "Les noves professions dels filòlegs d'avui", "Què s'espera dels nous filòlegs" i "Implicacions per a la formació lingüística i literària". En aquest document es recull en forma de crònica els aspectes que l'autor ha considerat més rellevants de les aportacions dels ponents i del subseqüent col·loqui en la primera de les taules, "Les noves professions dels filòlegs d'avui". Els participants responien al perfil de professionals amb formació filològica que actualment estan treballant en alguna de les noves professions directament relacionades amb la llengua o la literatura.
|
|
 |
| 1.
| Introducció |
L'objectiu principal de la taula rodona "Les noves professions dels filòlegs d'avui", que tingué lloc l'11 de febrer de 2003 en el marc de la Jornada "Les noves professions lingüístiques i literàries", organitzada pels Estudis d'Humanitats i Filologia de la UOC, va ser aplegar un grup professionals reeixits en professions diferents de les tradicionals però directament relacionades amb la llengua o la literatura, a fi que, a partir de la seva experiència, reflexionessin sobre (1) què els va resultar professionalment més útil de tot allò que van aprendre quan van estudiar la carrera; (2) en contraposició, en quins aspectes es van haver de formar pel seu compte per poder desenvolupar la seva professió, ja que els estudis de Filologia que van cursar no cobrien aquestes necessitats; i en conseqüència (3), com pensaven que s'haurien d'orientar, avui en dia, els estudis de Filologia: quins aspectes cal introduir, potenciar, modificar o eliminar.
Tal i com descriurem a continuació, la opinió general va anar en el sentit que els principals actius necessaris per a la inserció laboral del filòleg són: una sòlida formació teòrica en llengua i lingüística, la capacitació per treballar amb eines informàtiques, un alt nivell de competència en la construcció de textos –de forma correcta i adequada a necessitats canviants–, la facilitat per treballar en equip i, potser la principal, la capacitat d'aprenentatge continu i d'adaptació a les noves situacions i necessitats. A aquests coneixements i habilitats cal sumar-los també el que podríem denominar un intangible, el bagatge cultural que donen l'hàbit i el gust per la lectura.
En opinió dels participants, les llicenciatures normalment sols estan donant una resposta adequada a aquest darrer aspecte i al primer que hem esmentat, la base teòrica, però en aquest cas amb mancances molt importants pel que fa a la seva aplicació i a l'estudi de les manifestacions reals de la llengua. De tota manera, es va arribar a un consens força general en el sentit que la principal funció dels estudis universitaris era la de capacitar la persona per continuar aprenent al llarg de la seva vida.
|
|
 |
| 2.
| La teoria i la llengua real |
Els membres de la taula van ser Ignasi Oliver (assessor i corrector lingüístic d'un estudi de doblatge, International Sound Studio), Oriol Camps (responsable de la unitat d'assessorament lingüístic d'un mitjà de comunicació oral, Catalunya Ràdio), Juan Alberto Alonso (director lingüístic d'una empresa de desenvolupament de sistemes de traducció automàtica, Comprendium SL) i Jaume Cabré (escriptor i guionista d'audiovisuals). En funcions de moderador va actuar l'escriptor i director de la web de literatura catalana Lletra, Jaume Subirana.
Com es pot apreciar, la composició de la taula presentava un clar decantament cap a la vessant lingüística per contraposició a la que podríem denominar literària, representada només per Jaume Cabré com a persona que desenvolupa el seu treball en l'àmbit de la creació de continguts de ficció.
Tot i amb això, les reflexions de Cabré van tenir força punts de contacte amb les dels seus companys de taula. El primer d'ells, el desig que en els estudis de filologia es treballi més del que ara mateix es fa amb les manifestacions reals de la llengua. Per a Cabré la carrera hauria d'oferir als estudiants coneixements sobre les particularitats dels llenguatges audiovisuals, alhora que els assessors lingüístics Ignasi Olivé i Oriol Camps demanaven atenció acadèmica a aquests i altres –com van anomenar– "models lingüístics", tan orals com escrits, literaris com no literaris. De fet, els ponents tenien en ment el que en termes més habituals anomenem gèneres i registres, però amb un èmfasi especial cap als que són propis dels diferents mitjans de comunicació: des de l'estàndard dels informatius fins als diferents registres col·loquials en què cal fer parlar, de manera fluida i entenedora (i per tant, no pas tan real, sinó adaptada) als diferents personatges de les sèries de ficció. Per la seva part, Cabré va demanar la introducció de les tècniques de creació en els estudis universitaris.
Però no tan sols en aquest sentit es va demanar atenció cap a les manifestacions reals de la llengua –una expressió que cal entendre com a contraposada al constructes purament teòrics–. Pràcticament qualsevol sortida professional d'un filòleg demanarà que aquest hagi adquirit coneixements gramaticals i habilitats d'anàlisi aplicats a textos reals, i no pas a les típiques oracions preparades. En la mateixa direcció, Camps va demanar més atenció acadèmica cap a les manifestacions orals, ja que en la seva opinió, encara avui, a les facultats "la llengua oral és una gran desconeguda".
Tanmateix, per als tres ponents lingüistes, aquesta atenció al llenguatge real no ha d'anar en cap cas en detriment dels fonaments teòrics de llengua que ofereixen els estudis universitaris, ans al contrari. De forma unànime, tant Alonso com Camps i Olivé van assenyalar la base teòrica que donen en la carrera les assignatures de llengua (sintaxi, fonètica i fonologia, lingüística formal...) com un dels aspectes formatius que els ha resultat més útil per al seu desenvolupament professional. També es va destacar com a element formatiu clau per al lingüista el del coneixement de llengües.
|
|
|
| 3.
| Saber llegir i escriure, un bé escàs? |
Un segon punt en què hi va haver acord entre Cabré i els lingüistes fou el de la importància, també per als futurs professionals de la llengua, de l'atenció a la literatura i el gust per la lectura "encara que un es confessi de llengua" (Camps). "El component humanístic", va dir Alonso, no s'ha de perdre mai, ja que és una font extremadament valuosa de coneixement amb repercussions importants per a la capacitació laboral, tant pel que dóna de bagatge cultural com en el vessant més específicament lingüístic. "Al capdavall" –va remarcar Camps– "les bones realitzacions de la llengua es troben a la literatura". Oliver, al seu torn, va donar exemples de la importància del bagatge cultural en el seu àmbit de treball, el doblatge, una feina en què és un factor clau la capacitat d'adaptar la informació continguda en altres llengües –i per tant, sovint, cultures– sense fer calcs lingüístics antinaturals.
Amb tota seguretat, el gust per la lectura comporta o facilita una de les habilitats que els ponents van coincidir a assenyalar com a més importants per als professionals d'avui: la capacitat d'expressió, saber redactar de forma correcta, informativa, entenedora i adaptada a les diverses necessitats i situacions comunicatives. Pel que sembla, aquesta capacitat és un bé escàs avui en dia i els llicenciats en Filologia estan, o haurien d'estar, entre els més ben situats per a cobrir aquesta necessitat.
Per a Camps els plans d'estudi haurien de tenir aquest fet molt en compte ja que sovint obliguen a què els estudiants "s'hagin de fer plantejaments teòrics sobre el morfema abans de saber fer una frase ben feta", i va demanar que es formés als estudiants en habilitats com aprendre a explicar-se i a construir textos, tant en general com d'acord amb models i gèneres específics, així com a adaptar-los i corregir-los fent un ús flexible, no mecànic, de les normatives disponibles i tenint en compte les peculiaritats i les necessitats dels emissors i els receptors.
|
|
|
| 4.
| Ja no es pot viure sense les màquines |
Tots els ponents van coincidir també en la importància del que es va denominar l'alfabetització tecnològica dels llicenciats en filologia. Alonso i Camps van considerar imprescindible que els titulats assoleixin coneixements d'informàtica i Internet, com a mínim a nivell d'usuari. A part, cadascun d'ells va destacar diferents aspectes tecnològics més propis de la seva especialització (lingüística computacional, programari d'anàlisi i correcció de textos, d'edició de so, etc.). Es va constatar que, sens dubte, el món de la tecnologia informàtica evoluciona molt ràpidament, per la qual cosa és difícil que les facultats puguin oferir en cada moment els coneixements aplicats necessaris, però sí que han de donar les bases per a la posterior formació continuada del professional en relació a les noves tecnologies.
Per a Camps, les màquines, no tan sols són eines imprescindibles avui en dia sinó que "fan canviar la perspectiva" en l'anàlisi dels problemes, ja que ajuden a "tenir una visió més sistemàtica de la llengua". També va destacar Oliver el paper clau que ara mateix juga Internet (cercadors, llistes de distribució) en la obtenció i intercanvi d'informació.
|
|
|
| 5.
| Ves a saber com i de què acabarem treballant |
La revolució digital està incidint també molt directament en l'estructuració dels circuits comunicatius en els equips de treball. Al voltant d'aquest eix, tots els participants van coincidir en la importància de la capacitat que ha de tenir el professional per al treball en equip. Fins i tot l'escriptor, va dir Cabré, que està habituat a crear de forma aïllada, ha d'assumir que quan entra a treballar en el món de l'audiovisual "ja no és el responsable únic del producte, sinó una baula d'un procés". En conseqüència, el professional ha d'aprendre a tractar amb les persones. Els assessors lingüístics, per exemple, segons va assenyalar Camps, han de saber (o aprendre a saber) aconsellar i tutoritzar sense desorientar els destinataris del seu treball, i en la majoria dels casos, com va fer notar en el col·loqui Joan Costa (UPF), s'han de convertir en formadors, i no en meres "crosses lingüístiques", dels assessorats.
Una altra dimensió del treball en equip apareix quan el professional, com passa sovint, ha d'assumir funcions organitzatives. Per a Camps, la capacitat de dirigir, organitzar, delegar, tractar amb la gent és potser la cosa més important que ha hagut d'aprendre i que no li van ensenyar a la universitat.
Precisament, la capacitat d'aprenentatge i d'adaptació, va ser un dels elements que van aparèixer de forma recurrent al llarg del col·loqui. En el torn obert d'intervencions, Isidor Marí (UOC) va constatar que molts dels presents "han acabat treballant en coses que ni tan sols s'imaginaven quan van estudiar la carrera i per a les quals no estaven específicament formats", de manera que s'han hagut d'anar adaptant a tot un seguit de canvis tant tecnològics com socials i laborals.
Tot recollint aquestes i altres reflexions, també des de l'audiència, Xavier Villalba (UAB) va expressar la seva convicció de què, en conseqüència, seria un error orientar els estudis de Filologia cap a professions concretes. En aquest sentit, Juan Alberto Alonso, en tant que responsable de contractació de lingüistes per al desenvolupament de sistemes de traducció automàtica, va deixar clar que, segons la seva experiència, "no puc aspirar a trobar una persona totalment formada per a la meva feina, perquè no existeix; per tant el millor que puc fer és agafar una persona que tingui una formació integral i una bona base en gramàtica i acabar de formar-la dins l'empresa".
En conseqüència, per a Alonso, en la formació acadèmica "no és tan important el que s'aprèn com la capacitat que et dóna d'aprendre. Aquest és el valor real de la carrera".
|
|
|
|
 | Conclusions de la jornada "Les noves professions lingüístiques i literàries" |
| |
|
|
| Implicacions per a la formació lingüística i literària: crònica de la taula rodona |
| |
|
|
| Què s'espera dels nous filòlegs: crònica de la taula rodona |
| |
|
|
| De què serveix la filologia? Les noves professions lingüístiques i literàries: síntesi del debat |
| |
|
|
| Web de les sortides professionals als estudis de les universitats catalanes (DURSI. Generalitat de Catalunya). Filologia catalana. |
| |
|
|
| Web de les sortides professionals als estudis de les universitats catalanes (DURSI. Generalitat de Catalunya). Lingüística. |
| |
|
|
| Síntesi i conclusions del Llibre Blanc de les Indústries Culturals de Catalunya, dirigit per Lluís Bonet |
| |
|
|
| La mort de les humanitats. Articles d'opinió del prof. Raffaele Pinto, consultor de la UOC i professor de la UB |
| |
|
|
| Imatges i paraules. Article d'opinió del prof. Raffaele Pinto, consultor de la UOC i professor de la UB |
| |
|
|
| Filosofia i lletres. Article d'opinió del prof. Raffaele Pinto, consultor de la UOC i professor de la UB |
| |
|
|
| Seminari "Computer, Letteratura e Filologia" (Università di Roma "La Sapienza", novembre de 1999). |
| |
|
|
| § Is there a hope for the Humanities in the 21st Century? Assaig de Susan Bassnet (University of Warwick, UK) |
| |
|
|
| Conclusions de la Trobada "Titulaciones de filología: reflexiones y propuestas en el contexto español y europeo" (Universitat d'Alacant, 2002). |
| |
|
|
| Estudis de Filologia a la UOC |
| |
|
|
| Estudis d'Humanitats a la UOC |
| |
|
|
|
|
[Data de publicació: febrer de 2003]
|
| | |
