La jornada "Les noves professions lingüístiques i literàries", organitzada pels Estudis d'Humanitats i Filologia de la UOC i que va tenir lloc el passat 11 de febrer de 2003, va constar de tres taules rodones: "Les noves professions dels filòlegs d'avui", "Què s'espera dels nous filòlegs" i "Implicacions per a la formació lingüística i literària". Com a cloenda de la jornada, el director dels Estudis, Isidor Marí, va fer la intervenció que aquí es transcriu.
|
|
 |
Com podeu comprendre, amb aquestes paraules improvisades a partir de les notes que he pres no tinc la pretensió de fer unes conclusions pròpiament dites. Em sembla que serà més una conclusió, en el sentit de final, que no pas una presentació de conclusions; però voldria fer una sèrie de comentaris a la fi d'aquesta jornada, encara que no siguin complets ni ordenats.
D'altra banda, no és ara que acaba el debat. Com s'ha anunciat, d'aquí a uns dies començarem un debat virtual, en el qual tots els que hem participat en aquest, i els que no hi han pogut participar també, tindrem ocasió –i espero que l'aprofitem– de continuar, de puntualitzar, de matisar, d'afegir, si cal, coses al debat que hem iniciat avui.
Em limitaré, per començar, a fer una breu valoració de fins a quin punt hem aconseguit els objectius que ens proposàvem amb aquesta jornada. Partíem –i crec que això ha estat present en tota la sessió–, d'una certa sensació de paradoxa: com recordava en Joan Pujolar en obrir aquesta jornada, en la nostra societat estan creixent vertiginosament totes les activitats que impliquen una utilització intensiva de la llengua, de la comunicació, dels trasllats i traduccions entre llengües, de les formes diverses de relació entre llengua i comunicació no verbal... És a dir, estem en un moment en què les professions de la cultura, de la llengua, de la redacció creativa i de la comunicació creixen molt. I, en canvi, estem curiosament també una mica angoixats per una baixa de demanda de les filologies. Aquí passa alguna cosa estranya i nosaltres volíem contribuir a analitzar aquesta contradicció, des de la serenitat d'una universitat que no es veu afectada per aquesta baixa. A la UOC tenim un tipus diferent d'estudiants: no són els estudiants que acaben el batxillerat els que arriben a la UOC, sinó gent que probablement encara no es veu afectada per aquests canvis demogràfics i de mentalitat. Per això podem abordar el debat sobre aquesta situació paradoxal sense cap pressió ni urgència especial.
I crec que ha estat una bona idea fer-ho a partir d'aquests tres punts de vista complementaris: les experiències de professionals que s'han obert camí a partir de la titulació de filologia, les experiències dels ocupadors que s'han interessat per donar feina als filòlegs, i, finalment, l'opinió dels representants d'entitats que formen professionals dels camps lingüístics i literaris. Al costat d'aquests tres grups d'actors principals, també s'ha fet evident en tots els nostres diàlegs el pes del context social. Hem de reconèixer que l'entorn social de les nostres professions també ens condiciona molt. En qualsevol cas, crec que ha estat un bon inici plantejar aquest diàleg a tres bandes. Així hem pogut començar a aproximar les posicions, a conèixer millor les demandes i les expectatives d'uns i altres, a explorar vies de cooperació –o dificultats per a aconseguir aquesta cooperació - i a reorientar uns i altres les nostres maneres de fer.
M'agradaria subratllar que amb el nostre debat no estem fent front a una situació merament local. Precisament ahir se'm va acudir de navegar una mica per Internet, a veure si hi havia iniciatives d'aquest estil en altres llocs i em vaig trobar amb una experiència gairebé igual a Estats Units. Una experiència que compta amb una pàgina web (http://web.gc.cuny.edu/dept/lingu/enter/index.htm)sobre professions lingüístiques, que es diu Linguistic Enterprises, organitzada pel Programa de Lingüística de la Universitat de Califòrnia a Berkeley en col·laboració amb la Societat Lingüística d'Amèrica. Han creat un espai en el qual volen posar en relació els que busquen feina en professions lingüístiques i les companyies, entitats o corporacions que busquen professionals d'aquest camp per a ocupar-los. La iniciativa va sortir d'una jornada que es deia –en aquest cas he de reconèixer que el seu títol potser és més imaginatiu– Com paguen el lloguer els lingüistes? I a partir d'aquí, doncs, varen fer un taller, etcètera. És un exemple, doncs, que estem plantejant-nos unes qüestions que són bastant universals. I espero, també, que en part les solucions que es vagin trobant, per aquí o per allà, ens puguin servir a nosaltres d'il·lustració per al que hem de fer.
En el nostre debat també hem constatat que tothom, no sols els lingüistes i literats, no sols els que es mouen en el camp de la llengua i la literatura, sinó tots els altres professionals, avui han d'aprendre a inventar-se de nou la seva feina. I això potser no cal que ens ho prenguem com una tragèdia; més aviat poder començar una feina nova –poder redefinir i refundar la teva feina– és una cosa que la gent que està fent sempre el mateix, després d'anys i anys de rutina, somiaria de poder fer, no? Doncs celebrem també nosaltres que podem inventar-nos noves maneres d'exercir la nostra feina. De fet, a la UOC, això ja ho estem fent, perquè no tenim més remei que inventar una nova classe d'universitat. També és una aventura, amb algunes sotragades, però amb la part positiva i apassionant d'obrir nous camins.
La reflexió que hem iniciat avui potser no es reflectirà en uns canvis immediats en els plans d'estudi, perquè a totes les universitats aquests canvis són difícils. Però sí que poden comportar canvis des de dins dels plans d'estudis: sense canviar l'estructura del pla d'estudis, es pot canviar l'enfocament de moltes de les matèries i, amb alguna matèria nova, donar respostes a necessitats que ara comencem a veure més clares. En qualsevol cas, totes les universitats tenim en perspectiva la readaptació dels plans d'estudis que es derivarà dels acords de Bolonya, amb la possibilitat que hi hagi una remodelació dels cicles i del sentit que tenen, des de la formació bàsica a la formació professionalitzadora o més orientada a la recerca.
Hi ha alguns punts que, sense estendre'm massa, voldria subratllar. Per exemple, al començament de la jornada hem arribat a la constatació que molta gent es planteja l'elecció de carrera d'una manera equivocada. Pensem de quina manera hem acabat exercint la nostra professió –m'atreviria a dir - tots els que estem aquí. Qui és que treballa en allò que s'havia imaginat, quan va començar els estudis, que treballaria? Crec que deuen ser bastant pocs, eh? Bastant pocs. Per tant, és manera errònia de plantejar-se l'elecció de professió voler triar-la a partir d'allò que t'imagines que faràs. Més aviat sembla que has de triar una base, un punt de partida, més que un punt d'arribada: una formació inicial que et permeti després aquesta gran versatilitat que demana l'exercici de la professió. Una capacitat d'aprendre sempre coses noves. Així s'ha dit, no? Quan acabes la carrera és quan t'adones que estàs en la millor situació per començar a aprendre, oi que sí?
També hem constatat que aquesta explosió textual, aquesta proliferació de nous tipus de text, de noves formes de comunicació, amb components verbals i no verbals, amb la presència també creixent de llengües diverses, fa pensar que sempre seran necessaris especialistes que s'ocupin d'aquestes noves formes de comunicació. Especialistes en textos. Al capdavall, potser els filòlegs quedarien més ben definits com a especialistes en textos, especialistes en la variació, en els registres, en els gèneres, en els llenguatges d'especialitat, en la combinació dels elements verbals i no verbals de la comunicació. Aquesta és probablement, ara per ara almenys, la part central de la competència que se'ns demana. I, en canvi, i potser aquí hi ha una part important del nostre problema, l'etiqueta filologia, l'etiqueta filòleg, no dóna a entendre això. Per tant, potser tenim també un problema de marca. Un problema de denominació, que hauríem de mirar de resoldre.
Tornant als plans d'estudi, he pres nota d'una manera molt clara de les conseqüències que té aquest tipus d'especialitzacions professionals. Necessitem noves disciplines en la carrera de filologia, que facilitin aptituds creatives o productives i no sols capacitats analítiques, que se centrin a estudiar els textos des de fora. Probablement, per acabar de formar els futurs professionals en aquestes aptituds, haurem d'introduir assignatures del tipus d'un taller pràctic, en les quals també es necessitarà la col·laboració –una diversitat de formes de col·laboració– amb els ocupadors, amb les empreses. A dins dels darrers cursos ja tenim un treball final de carrera, almenys a la nostra universitat, que pot servir en part per a aquesta finalitat, però haurem d'imaginar altres modalitats d'exercitació d'aquesta capacitat de crear textos, d'aquesta capacitat productiva. Hem de pensar noves modalitats de realització de pràctiques preprofessionals. I, si –com deien alguns dels que han participat a la segona taula rodona–, no és possible trobar maneres de fer-ho a dintre d'aquestes organitzacions, haurem de trobar maneres de fer venir a la universitat els experts que hi treballen, a fi que participin en activitats formatives a les nostres universitats o en cursos de postgrau. És una altra via de solució.
Pensant ara en l'entorn social, hi ha un problema que hem de resoldre, i em sembla que no és menor, relacionat amb la imatge pública de la filologia catalana, o de qualsevol altra filologia, i és l'escassa valoració pública que hi ha de la qualitat lingüística i comunicativa en general. Una manca d'exigència que no afecta només els filòlegs o els professionals de la comunicació, sinó moltes altres persones que fan ús públic de la paraula, com s'ha dit també en els debats. Aquest fet probablement explica la baixa retribució dels professionals dels camps lingüístics i literaris, encara que siguin altament qualificats, i dóna lloc a textos d'una qualitat baixa, no per falta de competència, sinó per falta de retribució de la dedicació. Davant d'aquesta situació, segurament hem de fer un esforç conjunt tots els implicats, però també molts altres que estan fora de l'àmbit estrictament filològic. Els professionals de la llengua i la literatura, els ocupadors i els formadors no tenim totes les solucions. Potser en aquest cas hem de reclamar que siguin també les autoritats polítiques les que es preocupin de promoure aquesta dignificació pública de la llengua i de la qualitat lingüística en els usos públics. Sigui com sigui, per molt difícil que sigui aquest desafiament, també hem d'abordar-lo com una de les conclusions d'aquesta jornada.
I reprenent una afirmació molt encertada de Vicent Partal, estaria bé que entre tots trobéssim noves maneres d'afavorir les iniciatives d'autoocupació dels professionals de la llengua i la literatura: la possibilitat d'exercir, com a professionals autònoms, activitats d'aquest tipus lingüístic i literari. Hi ha gent que ho intenta, encara que és una mica complicat. De vegades he tingut la sensació que alguns dels serveis públics gratuïts que s'ofereixen poden fer un cert efecte de dumping sobre la possibilitat de professionalitzar-se en el mercat privat. Aquesta és una qüestió que potser també hauríem de tenir en compte. La formació de cooperatives, empreses, col·legis o agrupacions professionals també poden ser maneres d'abordar aquest procés de professionalització. I tenia raó en Partal: hem de saber convertir la necessitat en virtut: ja que som un país que necessàriament ha hagut de treure moltes castanyes del foc en aquestes matèries lingüístiques o interlingüístiques, aprofitem l'experiència adquirida com una fortalesa i tirem endavant amb aquesta empresa de dignificació i de guanyar-nos un lloc en el mercat.
No sé si acabar cridant Filòlegs del món, unim-nos!, però tinc ganes de dir alguna cosa així. Entre tots segurament ens podem guanyar aquest respecte social, aquesta dignitat professional que mereixem.
Des de la UOC, no sols continuarem aquest debat sobre les professions lingüístiques i literàries per mitjans virtuals, sinó que els nostres Estudis tenen la voluntat d'obrir-ne un de complementari –no diferent, no separat, sinó complementari– sobre totes les professions culturals, en general, vinculades als estudis d'humanitats, que de fet és l'àmbit més genèric en què s'inscriu la filologia. Us convido també, en el moment en què aquest altre debat s'iniciï, a mirar de trobar-hi també les relacions entre tots els nostres àmbits professionals.
I finalment, però amb tota la meva convicció: moltes gràcies a tots i a totes, als que heu participat en aquesta jornada com a ponents o com a col·loquiants, o simplement com a participants oients. Espero que si us trobeu en aquest darrer cas prendreu la paraula a través de la xarxa d'aquí a pocs dies. Moltes gràcies, sobretot, als companys de la carrera de filologia catalana, que han fet l'esforç d'organitzar tot això, i a la gent que ens hi ha donat suport. Tots hi hem après moltes coses i ara mirarem de processar-les i convertir-les en realitats efectives. Espero que entre tots ens en sortirem!
|
|
|
 | Les noves professions dels filòlegs d'avui: crònica de la taula rodona |
| |
|
|
| Implicacions per a la formació lingüística i literària: crònica de la taula rodona |
| |
|
|
| Què s'espera dels nous filòlegs: crònica de la taula rodona |
| |
|
|
| De què serveix la filologia? Les noves professions lingüístiques i literàries: síntesi del debat |
| |
|
|
| Web de les sortides professionals als estudis de les universitats catalanes (DURSI. Generalitat de Catalunya). Filologia catalana. |
| |
|
|
| Web de les sortides professionals als estudis de les universitats catalanes (DURSI. Generalitat de Catalunya). Lingüística. |
| |
|
|
| Síntesi i conclusions del Llibre Blanc de les Indústries Culturals de Catalunya, dirigit per Lluís Bonet |
| |
|
|
| La mort de les humanitats. Articles d'opinió del prof. Raffaele Pinto, consultor de la UOC i professor de la UB |
| |
|
|
| Imatges i paraules. Article d'opinió del prof. Raffaele Pinto, consultor de la UOC i professor de la UB |
| |
|
|
| Filosofia i lletres. Article d'opinió del prof. Raffaele Pinto, consultor de la UOC i professor de la UB |
| |
|
|
| Seminari "Computer, Letteratura e Filologia" (Università di Roma "La Sapienza", novembre de 1999). |
| |
|
|
| Is there a hope for the Humanities in the 21st Century? Assaig de Susan Bassnet (University of Warwick, UK) |
| |
|
|
| Conclusions de la Trobada "Titulaciones de filología: reflexiones y propuestas en el contexto español y europeo" (Universitat d'Alacant, 2002). |
| |
|
|
| Estudis de Filologia a la UOC |
| |
|
|
| Estudis d'Humanitats a la UOC |
| |
|
|
 |
|
[Data de publicació: febrer de 2003]
|
| | |
