Fa uns mesos el vaticanleaks, amb la filtració dels documents de la Santa Seu, obtenia ressonància en els mitjans. Ara l’atenció ha passat del grall del particular corb del Vaticà a les piulades del compte del Papa a Twitter. I és que els tweets que ha començat a publicar en @pontifex han despertat l’interès de milers d’usuaris del social media però també de la premsa. Darrere de la inauguració del compte descobrim una tàctica de seqüenciació de la informació i una singular estratègia comunicativa que han aconseguit generar de moment expectativa i moltes preguntes per respondre.
El dia 12 del mes 12 de l’any 2012, aproximadament a les 12 del migdia, va tenir lloc l’esdeveniment, qualificat per diverses persones com a “històric”. Era el moment en què el papa Benet XVI publicava el primer tweet en el seu compte @pontifex. Al marge del simbolisme que el número 12 té per al catolicisme, el moment es produïa a continuació de l’Audiència General del dimecres després d’haver-se anunciat setmanes abans. La seqüenciació de la informació, l’estratègia comunicativa seguida i l’ús dels diversos espais de comunicació del Vaticà van aconseguir una àmplia divulgació de la notícia.
El 29 de novembre, l’oficina de premsa de la Santa Seu (VIS) anunciava una roda de premsa convocada per al 3 de desembre on es presentaria el perfil del Papa a Twitter. Els diversos mitjans del Vaticà, des de L’Osservatore Romano, passant per Radio Vaticana fins a arribar al portal web news.va, van difondre les principals dades, com el nom del compte, amplificant així la dimensió de la informació. Amb la presentació oficial, l’esdeveniment entrava en l’agenda dels mitjans que, des de primera hora del dia 12, recordaven a les seves audiències la cita. La imatge del Papa fent ús d’una tauleta per a publicar el seu primer Tweet era oferta en directe per la televisió i difosa també per Flickr i YouTube. Una piulada i tots els canals de la Santa Seu, perfectament orquestrats, divulgaven, en sintonia, la mateixa notícia facilitant amb això la seva distribució en Internet. Es tracta de l’últim exemple (quasi coincidint en el temps amb la creació de l’aplicació per a mòbils The Pope APP) de l’aposta feta des de la Santa Seu per utilitzar les possibilitats de les tecnologies de la informació per difondre el seu missatge.
L’expectativa generada en els nou dies que van discorre entre la presentació i la publicació del primer tweet en @potifex van permetre que el compte, abans d’inaugurar-se formalment, aconseguís quasi el milió de seguidors. Entre aquests followers i els milers de retweets generats per cadascuna de les entrades publicades, la divulgació de les piulades a la Xarxa estava assegurada. A ells es van sumar multitud de mitjans convencionals que, donant cobertura a la notícia, van reproduir el contingut dels primers tweets publicats.
Junt amb la dosificació comunicativa prèvia a la inauguració del perfil, altres mesures eren necessàries per controlar el tempo informatiu. Darrere de la creació d’@pontifex, com ja ocorregués amb altres de les accions comunicatives empreses des de la Santa Seu, es troba l’agència espanyola 101. Des del seu blog descrivien com s’havia mantingut en secret el nick que usaria el Papa, la qual cosa va permetre evitar filtracions a la premsa abans de la seva presentació oficial. Finalment vuit serien els perfils creats, en funció del idioma: anglès, espanyol, alemany, portuguès, italià, francès, polonès i àrab.
El canal persegueix, segons es va anunciar en la seva presentació, oferir proximitat i obertura, i seguir una senzilla estructura de preguntes i respostes. Ara bé, si tal com assenyalava The Bivings Group, l’opció de reply o retweet és representativa del nivell d’escolta d’un perfil a Twitter, les primeres entrades publicades en @pontifex paradoxalment mostrarien un compte que parla i únicament se segueix a ell mateix (amb només set followings compostos per l’extensió que posseeix el mateix compte però en altres idiomes). I heus ací una altra de les singularitats del perfil perquè, per a que el Papa doni respostes a les preguntes, es proposa que se li plantegen fent ús d’una altra eina típica de l’espai de microblogging, el hashtag. En aquest cas es tracta de #askpontifex, etiqueta que serveix per agrupar les consultes que els usuaris vulguin dirigir al Papa. Al mateix temps, cada tweet queda exposat a seguidors i detractors, que ara poden respondre individualment a cada piulada. Els uns i els altres es posicionen públicament davant la resta d’usuaris.
Una altra de les paradoxes del compte @pontifex és la periodicitat setmanal que, segons s’ha explicat, se seguirà per a la publicació dels tweets en un canal que es caracteritza per l’actualització constant. En principi el dimecres ha sigut el dia triat per produir-se aquesta comunicació. I és que, encara que hi ha un equip de col·laboradors encarregat de la gestió del perfil, el Papa aprovarà totes les piulades publicades malgrat que ell no les teclejarà directament. Així ho ha afirmat el soci fundador de l’agència 101, Gustavo Entrala, qui a més entén, segons publica Elmundo.es, la importància de la presència de l’Església a Internet com a clau per avançar-se o superar crisi. Ara bé, de moment el que s’ha constatat és l’àmplia divulgació i consulta dels primers tweets emesos. No obstant això, als comentaris i les qüestions que els usuaris de Twitter ja estan formulant se sumen altres preguntes vinculades amb la tàctica i l’estratègia comunicativa que se seguirà a partir d’ara, especialment davant de les postures que obertament es mostren més crítiques i que interpel·len públicament i de manera directa mitjançant mencions al compte, replies o fent ús de l’hashtag proposat.
Citació recomanada
MARTÍNEZ MARTÍNEZ, Silvia. Del grall a la piulada. COMeIN [en línia], desembre 2012, núm. 17. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n17.1288
Professora de Comunicació a la UOC
@smtez